Es veu que no n’hi havia prou. Diumenge passat Jesús començava a instruir els seus deixebles dient: «Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar». Avui Jesús insisteix en el mateix tema. No serà que un programa d’aquesta mena és molt difícil de comprendre, fins i tot pels homes i dones d’avui?
Segons la nostra mentalitat, l’anunci que «al cap de tres dies ressuscitarà» sembla que vulgui dir: no us preocupeu, el fracàs, encara que comporti el rebuig dels qui manen i fins i tot la meva mort, és un fracàs aparent; a l’hora de la veritat, «al cap de tres dies», ressuscitaré, i fregaré pels nassos dels meus enemics el meu fracàs i la seva pírrica victòria. Segur que no ho van entendre així, i l’anunci de la resurrecció «al tercer dia» no comportava cap mena de triomf.
Un dia o altre n’hauré de parlat més, d’això, perquè em sembla que els cristians i cristianes d’avui no acabem d’entendre què vol dir exactament això de la resurrecció, i menys encara els qui viuen extramurs del cristianisme pròpiament dit. Avui voldria fer un comentari sobre això de tenir por de fer preguntes: «Ells no comprenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes».
De por, en tindrem sempre, por d’una cosa o d’una altra cosa. És la por que ens fa anar a veure el metge, o la por de fer-se una revisió, no sigui cas que tingui aquest mal o aquest altre; és la por d’afrontar un problema que ens afecta molt directament –problema de relacions de parella, poso per cas–, però que preferim ignorar.
Però la por de fer preguntes és una altra cosa. És la por de la resposta que l’altre ens pot donar, una resposta que, de cop i volta, pot desmuntar el sistema en què ens hem instal·lat; és la por de deixar al descobert, davant de la resposta de l’altre, els nostres punts flacs, les nostres falses conviccions i, en el fons, la nostra vulnerabilitat.
N’estic convençut. Com a ciutadans i com a cristians tenim l’obligació de fer preguntes, passi el que passi i siguin les que siguin les conseqüències de les nostres preguntes.