Elvira, la regidora «casamentera»
Hi ha rumors que diuen que en l’actualitat s’ha perdut el costum de casar-se. Per declarar el seu amor, la gent avui ja no es casa, prefereix fer-se parella de fet o viure «en pecat». Això és el que es diu.
A Tarragona la tendència no és ben bé aquesta. Al consistori hi ha una regidora que trenca tota mena d’estadística i fa que augmentin considerablement els casaments.
La regidora «casamentera» del consistori tarragoní és, sens dubte, la quarta tinent d’alcalde, Elvira Ferrando, que, des del passat 13 de juny, ha unit en matrimoni 39 parelles.
Els nuvis poden escollir qui volen que beneeixi el seu matrimoni i la majoria tria Ferrando. Per què deu ser? Un dels motius podria ser el seu passat com a directora d’una asseguradora. La gent podria sentir-se més «segura» pensant que el matrimoni té el futur «assegurat».
Ferrando ha celebrat casaments de tota mena i colors al seu despatx o al Saló de Plens. Ha casat parelles que anaven amb texans i d’altres amb vestit blanc i vel. Unes no volien gaire «parafernàlia» i han decidit fer una boda exprès. Sigui com sigui, la il·lusió per fer-ho no ha faltat mai, ni per part dels nuvis ni de la regidora «Cupida».
En algunes ocasions les llàgrimes han acompanyat la unió, en altres, la música i les flors, però en totes les que s’han celebrat no ha faltat mai el somriure de la política. Una persona que és capaç de casar en dos caps de setmana 13 parelles es mereix com a mínim, que se la consideri la regidora «de la unió», de l’esperança i la il·lusió.
Despullat
JOAN MARTÍNEZ, cap de GABINET DEL DELEGAT DEL GOVERN a tgn
RC – Et depiles?
JM – Sí. Els pèls tenen la virtut de sortir als llocs on no toca i de desaparèixer d’on sí que haurien de ser…
RC – Una paranoia?
JM – En tinc moltes, però la que més em pesa avui, i des de fa 7 anys, és la por que li passi qualsevol cosa dolenta a la meva filla, per petita que sigui.
RC – Com no et vestiries mai?
JM – De groc, perquè és un color al qual tinc molta mania.
RC – Com t’agrada dormir?
JM – Sempre de costat, tot i que em sembla que em moc molt.
RC – La mida importa?
JM – Einstein deia que TOT és relatiu. Si TOT és relatiu, la mida també. Tot i que, com diu la meva mare, «burro grande, ande o no ande».
RC – Eslips, tanga o bòxer?
JM – Sempre bòxers. M’agrada anar lleuger.
RC – Què faries per diners?
JM – Gairebé tot, ja saps que els diners són una temptació, la temptació és pecat, i el pecat sempre està a prop meu…
RC – Fas nudisme?
JM – No tinc gaires coses per ensenyar, francament. I no li trobo el plaer que els practicants habituals li saben trobar. Em noto estrany. Vaig anar una vegada a una platja nudista i no hi he tornat mai més.
RC – La darrera vegada que t’has dutxat amb algú…
JM – Hi ha coses que faig sempre sol, i aquesta n’és una.
RC – La dona dels teus somnis…
JM – La Sara, la meva filla
RC – Has fet mai un trio?
JM – No. Francament, no m’agrada barrejar. Això és com la beguda; les barreges poden fer mal…
RC – Una «pijada»
JM – De vegades se me’n va l’olla i em compro alguna cosa que potser no necessito, però que no puc evitar comprar-la… És com un cercle viciós.
RC – Què t’excita d’un home/dona?
JM – L’excitació és una sensació molt subjectiva i depèn del moment en què et trobis.
RC – Què et fa posar nerviós?
JM – A més de la RENFE, que l’he de patir cada dia, sóc molt nerviós i impulsiu de naixement, però amb els anys he anat controlant molts dels impulsos que em crispaven, sobretot per coses que feien o desfeien els altres. Ara, fins i tot em poso nerviós per coses que faig jo.
RC – Llista unitària… Hi estàs d’acord?
JM – Totalment. Junts sempre s’arriba més lluny.
RC – No pots amb…
JM – Els que no s’adonen que molesten.
RC – Quant cobres al mes?
JM – Alguns dirien que més del que em mereixo i d’altres que menys, però com que hi ha una llei de transparència que fa que tots els sous públics siguin publicats, es pot consultar amb exactitud al web de la Generalitat.
RC – Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…
JM – No sóc de banderes.
El confessionari
Neix la filla del cap de l’oposició a TGNA
Es diu Alba i va néixer, de part natural, el passat dissabte a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona a les 18 hores i 45 minuts i amb 2,280 grams. Es tracta de la primogènita del cap de l’oposició de l’Ajuntament i portaveu del grup municipal de Ciutadans, l’advocat i professor universitari Ruben Viñuales i de la seva dona, Laura Sánchez. Durant el part els papis van plorar com a dues magdalenes. L’Alba es va avançar dues setmanes, ja que els seus pares l’esperaven per Santa Tecla. La data de naixement de la filla del regidor de Ciutadans coincideix amb l’aniversari de l’exregidor i cap de llista del PSC/Tarragona al Parlament de Catalunya, el també advocat Carles Castillo.
Els Jocs… i l’escola de Ponent
Els controvertits Jocs Mediterranis previstos per l’estiu del 2017, si es fan, podrien servir per deixar algunes millores en algunes de les escoles de Ponent. Les obres de l’Anella Olímpica podrien contribuir a fer que es deixés d’impartir classes en barracons.
TÉ… LA FOTO
Tiroteig a torreforta i REVOLTA VEÏNAL
Després de l’episodi de por que es va viure la setmana passada a Torreforta, els veïns han decidit emprendre mesures per tal d’aturar «encara més la degradació i la deixadesa per part del govern municipal del nostre barri», diu Modesto Pallejà, president de l’Associació de Veïns. El dijous passat, al voltant de 2/4 de nou del vespre, un home va disparar a la plaça 1 de Maig. El soroll va omplir la plaça de pànic, por i plors perquè en aquells moments la plaça estava plena de nens jugant. Els veïns estan molt «emprenyats» amb l’ajuntament presidit per Ballesteros i una de les accions que podrien dur a terme és fer una manifestació, tallar l’N-340 en senyal de protesta i dirigir-se caminant fins al davant del consistori per mostrar el seu descontentament i alhora exigir que s’adoptin mesures. Ara per ara, els veïns i comerciants del barri estan recollint firmes i no descarten demanar una reunió amb la Junta de seguretat local, en la qual hi hauria d’haver Pau Pérez, regidor de Seguretat ciutadana i regidor responsable del benestar del barri. «Aquest barri el volen convertir en un gueto”» ha expressat Pallejà, qui també ha afegit que «sembla que siguem un poble a part de Tarragona, aquí per festes no ve ningú, ni els grallers, només ve gent a fotre trets». El líder veïnal ha recordat que en vuit anys de mandat de Josep Fèlix Ballesteros «no s’ha complert res del que ens va prometre» i denuncia que el govern inverteixi en places «ja urbanitzades» mentre que «aquí només tenim espais on els gossos puguin fer les seves necessitats». Es posarà les piles l’Ajuntament o en farà cas omís?
Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels autors d’aquestes pàgines publicades en el setmanari.