No ens refugiem en excuses barates

Per . Actualitzat el

Hauríem de ser una mica més seriosos a l’hora de parlar i d’exhibir la nostra solidaritat. No em sembla gens bé que d’aquest tema se’n faci una moda segons el nostre interès o només amb l’objectiu de treure rèdits polítics. La qüestió dels refugiats em preocupa, i molt. És el resultat de la desídia dels dirigents europeus que han decidit, durant massa temps, fer-se els suecs, mirant cap al costat contrari. És vergonyós i ens haurien de ruboritzar quan veiem les imatges d’un drama que s’ha aguditzat a causa de la irresponsabilitat i la incapacitat dels líders europeus. És difícil entendre que s’hagi «liquidat» Saddam Hussein fent creure que posseïa armes de destrucció massiva però que es permeti que un dictador com és Al-Assad faci i desfaci amb una impunitat que clama el cel. El president siri és el responsable d’una guerra civil sense precedents i sembla que el món continua rient-li les gràcies. Per què no s’actua amb més contundència? No ho entenc!!! Els líders mundials es rendeixen als seus peus a causa del petroli? Permetrem que uns innocents morin com a peixos fora a l’aigua i que la població abandoni les seves llars per barrils d’or negre? És trist i repugnant. Aquesta no és la meva Europa ni aquests els líders que vull que em representin. On para la solidaritat? Els refugiats han deixat de ser persones per esdevenir un número. La guerra entre països per veure qui dóna més asils polítics és deplorable i innacceptable. No em serveix de res que els governs actuïn tocats per una imatge colpidora. No podem tolerar que cap altre nen sigui rescatat del mar com si es tractés d’un animal, mentre, escortats per autèntics tortugues ninja, els polítics –sempre els polítics– discuteixen en palaus luxosos i durant àpats fastuosos. Em sembla bé que es doni asil polític als refugiats, però m’estimo més que s’immobilitzi els tirans que provoquen que la societat civil hagi d’abandonar les seves cases. Tarragona s’ha afegit a les ciutats col·laboradores amb els refugiats. Em sembla perfecte, però no seria més interessant que es preocupés una mica més d’aconseguir treure els pidolaires dels seus carrers i trobar un sostre per a la gent que continua deambulant per la ciutat, dormint en caixers automàtics o en indrets que posin en dubte el respecte per la dignitat humana? La solidaritat és tot i no ha de ser una moda.

Ho tenim clar?