S’hi està bé, a la presó

Per . Actualitzat el

Per més arguments que em donin no seran capaços de justificar el malbaratament de diners públics que s’ha fet i s’està fent a la nova presó de Tarragona (Mas d’Enric al Catllar). El nou centre penitenciari, amb més de 62 mil metres quadrats construïts i amb capacitat per a 900 interns, costarà a tots els contribuents més de 110 milions d’euros. Més que d’una presó es tracta d’un hotel de cinc estrelles. Disposa de gimnàs, d’una piscina gairebé olímpica, de teatre, biblioteca i diversos camps de futbol i de bàsquet. També hi ha espais dedicats a la formació. Entenc que s’ha de donar el millor servei possible als reclusos si es vol apostar, decididament, per la reinserció social. Però reconec que hi ha fotos que poden ser ofensives per a alguns ciutadans que ho han perdut tot durant la crisi. Vaig tenir l’oportunitat de visitar el nou presidi en companyia del conseller de Justícia i els alts càrrecs del seu departament. Vaig quedar bocabadat en veure la qualitat de la fusta del sostre d’alguns mòduls i la majestuositat del centre. El conseller va dir que la sofisticada i luxosa presó està dotada dels millors sistemes i eines del «primer món». Crec que ens equivoquem en transformar un centre penitenciari en una residència de cinc estrelles viciada per la megalomania. A banda dels diners malgastats s’allunya de la realitat. És difícil d’entendre que un reclús estigui millor empresonat que en llibertat, encara que l’excusa sigui la reinserció. La millor reinserció és aconseguir que facin, durant el compliment de la pena, exactament el mateix que podrien fer en llibertat. Apostar per la formació, sigui professional com acadèmica. No crec que la reinserció depengui d’un gimnàs, una megapiscina o de passar el dia entre pilotes de futbol o de bàsquet. Tanmateix, no deixa de ser curiós que els reclusos que col·laboren en les tasques de la presó estan donats d’alta a la seguretat social i sembla que, a posteriori, tenen dret al subsidi d’atur. No estic en contra d’aquests beneficis, però són difícils d’explicar i, sobretot, d’entendre. Per tot això no és estrany veure com alguns ciutadans s’indignen i pensen que s’està construint aquestes presons-hotel de luxe a causa de l’increment dels casos de corrupció que esquitxen a polítics. Vull pensar que tot això no se’ns ha escapat de les mans i que la reinserció és, realment, l’objectiu. Crec que les autoritats competents haurien de fer mans i mànigues per evitar que a algú li passi pel cap pensar que bé que s’està a la presó…