Diumenge que ve, si aneu a missa, us trobareu, a l’Evangeli, amb la reacció de la gent de Cafarnaüm que, davant de l’afirmació de Jesús que havia dit «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», reaccionen escandalitzats tot exclamant: «Aquest, ¿no és Jesús el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?»
Potser recordeu, els qui aneu a missa, que fa uns quants diumenges, llegíem una reacció semblant, en aquest cas dels veïns de Natzaret que, a la sinagoga del poble, havien escoltat el seu ensenyament: «¿D’on li ve tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, no viuen aquí entre nosaltres?»
I l’evangelista, en aquest cas, comenta: «I no eren capaços d’acceptar-lo». Quina llàstima, i quina llàstima quan, estrets de cor i enverinats per la mesquinesa, ens escandalitzem dels valors que veiem en els altres! Quina llàstima que de vegades no siguem capaços d’acceptar la meravella, el miracle de cada dia, el gest acollidor, el somriure que desfà muntanyes de gel!
El nostre temps no és temps de miracles, de miracles, vull dir, que plouen del cel. I no ho dic amb cap mena de recança. Penso que, si el nostre temps no és temps de miracles, és perquè, avui, no cal que els éssers humans esperem el pa baixat del cel, perquè tenim a les nostres mans la possibilitat de satisfer la fam de la gent, de curar els malalts i de crear un clima de convivència que ajudi tothom a ser una mica més feliç. I quan dic que ho tenim a les mans, em refereixo a la possibilitat de capgirar un ordre social que, basat en un capitalisme ferotge, permet que la justícia social sigui la convidada de pedra a la taula dels benestants.
No és temps de miracles, però fa molta pena, per no dir una cosa pitjor, que la gent del nostre temps passi l’estona murmurant i criticant-ho tot, deixant els qui tenen la il·lusió de servir el poble com draps bruts i ofegant amb el seu sarcasme els brots miraculosos que surten arreu.
I escolteu una cosa. Per a mi, l’important és que es faci el bé, sigui qui sigui el qui ho faci. El pa sempre serà un pa baixat del cel, encara que no porti l’etiqueta d’aquest origen.