Ja has anat a veure l’última pel·lícula de Pixar? Tot i que no em paguen per fer publicitat, et diré que és una d’aquelles pel·lícules que val la pena anar a veure. I no és que la història sigui la millor del món, però explica molt bé com funciona això de les emocions. Així que, si no l’has vist, potser millor guarda l’article i llegeix-lo a la sortida del cine, que no et vull avançar res.
Com deia, més enllà d’alguna cosa molt qüestionable (com ara que la tristesa és l’emoció que mana al cap de la mama i la ira la que mana al cap del papa), Del revés té una moralina molt interessant: la tristesa és molt útil.
Quant fa que no plores? Plorar? Per què, si això no serveix per res? O sí?… Com ja t’he explicat alguna vegada, les emocions no són un caprici de “nostre senyor” sinó que són l’eina que tenia el nostre cervell per fer-nos sobreviure quan no érem més que micos a la prehistòria. Cada emoció tenia una funció que ens ha arribat fins avui en dia i que encara ens pot ser molt útil si la deixem treballar. La tristesa és la que s’encarrega d’ajudar-te a guarir les ferides. Apareix quan t’has fet mal i fa que t’entrin ganes d’estirar-te al llit i fer-te bitxo de bola. A priori, la sensació no és gaire agradable però, com he dit, té una funció. Estar en posició fetal a la teva bombolla et permet dedicar una estona a una cosa que no fem molt sovint: pensar en un mateix sense soroll. Això et permet analitzar el problema i d’aquesta anàlisi poden sortir les eines per solucionar-lo o per evitar que es repeteixi en un futur. A més a més, la tristesa serveix per despertar l’empatia als altres. Sí, per fer pena. I tot i que això pot ser un atac al teu ego, aquesta llàstima fa que l’altra persona et vingui a ajudar i així ja sou dos buscant la solució. I si no, fes la prova, quant temps pots estar mirant una persona que plora sense anar a consolar-la?
El problema és que aquesta emoció tan pràctica té molt mala publicitat, sempre apareix quan les coses van malament. Plorar és el símbol internacional per reconèixer que alguna cosa va malament i no ens agrada. Per això moltes vegades ens capfiquem a aguantar les llàgrimes i fingir el millor dels nostres somriures. Per la poca intel·ligència emocional que demostrem de vegades quan es tracta d’evitar plorar traiem tot un ventall d’eines: negació, racionalització, dissociació… I amb una mica de sort (mala sort), aconsegueixes treure el teu millor somriure (postís) per seguir cap endavant. Tot això està molt bé de cara a la galeria, però mentre no t’aturis a guarir-la, la ferida continuarà oberta.
Així que el truc d’aquesta setmana és molt senzill, la tristesa té la seva funció, deixa que la faci i així podràs gaudir millor de les vacances!