Regidors suats i sense dinar

Per . Actualitzat el

No recordo, des que visc a Tarragona, que un plenari hagi durat més de 8 hores. El passat divendres, els regidors tarragonins van suar la gota gorda durant una sessió plenària maratoniana. S’havien presentat 16 mocions. Els partits novells, de manera entusiasta, van prémer l’accelerador de les mocions i es van oblidar de dinar. Era la primera vegada en molts anys que regidors, funcionaris i periodistes aguantaven estoicament un debat que va resultar feixuc, pesat i digne de registre, sobretot pel comportament de les noves formacions. Mentre ERC, la CUP i Ciutadans van «entrar» mocions, el PP, per exemple, va estimar-se més provocar i trasbalsar l’actual líder de l’oposició i desacreditar els «cupaires». No deixa de ser divertit veure com l’alcalde pacificador intenta «domar» les noves feres i fer-los entendre que es tracta d’un plenari i no d’un plató de televisió. Resulten distrets aquells moments en què els portaveus fan discursos pensant més en els periodistes que en la matèria defensada. A alguns els importa l’espectacle, l’estira-i-arronsa i qui la diu més grossa. I la veritat és que Ballesteros ho passa fatal, sobretot després de quatre anys presidint un plenari en el qual l’oposició brillava per la seva absència. Estic convençut que els plenaris de vuit hores, a Tarragona, tenen els dies comptats. Els regidors cobren el mateix, han de suar com a condemnats i alguns es queden sense dinar. I dic alguns perquè els republicans són més previsors i, si no hi ha menú, es pot enganyar l’estómac amb entrepans, tot i que a l’alcalde no li agrada que es mengi al Saló Noble. Vull pensar que en les pròximes sessions plenàries, els regidors sabran fer una tria intel·ligent i sensata dels assumptes a debatre. Tenen quatre anys per demostrar que són vàlids i no cal córrer. La bona feina es pot fer amb tranquil·litat i persistència. Espero i desitjo que els nostres representants municipals mantinguin aquesta energia no només a l’hora de presentar mocions, sinó també en el moment de connectar i contactar amb la ciutadania i solucionar, eficaçment i adequadament, els seus problemes. Si no és així, les sessions maratonianes seran un espectacle innecessari que acabarà avorrint.