Dino Dritsakis és un dels 25 grecs que viuen a Tarragona. Una comunitat molt escassa que podria créixer depenent del curs que agafi la crisi grega. En Dino, que té una empresa de subministrament marítim, ha parlat molt amb els seus amics i familiars de l’altra banda del Mediterrani aquests dies i no són pocs els que li pregunten com estan les coses per venir aquí davant la incertesa que es viu al país hel·lènic. La seva resposta: «aquí no està molt millor».
Fill d’una reusenca i d’un grec, en Dino ens fa cinc cèntims de l’ambient que es respira a Grècia després de la victòria del «no». «Hi ha una primera sensació d’alegria, perquè som l’hòstia i no ens abaixem els pantalons davant la supremacia alemanya, però la gent té por i viu en una incertesa constant».
Ens explica que el «no» grec va més enllà del que va succeir aquest diumenge i que forma part de l’ADN d’un poble que viu amb el lema «llibertat o mort», representat simbòlicament a la bandera. I és que fa 75 anys els grecs també van dir «oxi» a un ultimàtum. En aquest cas les exigències no venien de la Troica sinó de Mussolini i la negativa del cap d’Estat, Metaxàs, els va dur a la guerra. Salvant les diferències amb l’«oxi» actual, diu molt del caràcter dels hel·lènics que commemorin el dia que van dir «no» a l’Eix que lideraven alemanys i italians.
I si fa 75 anys va ser el dictador Ioannis Metaxàs el que va pronunciar el mot que acabaria donant nom a la festa nacional grega, «l’aniversari del “no”», aquest 5 de juliol el poble ha fet seu el dret de tornar a dir «oxi» a una imposició de tints germànics. I això fa que molts votants del «sí» sentin també cert orgull nacional, tot i que han «perdut» els comicis.
En aquest sentit, la victòria del «no» s’ha d’entendre com una negativa a les condicions que s’imposen des d’Alemanya i no com un «no» a Europa. En Dino admet que «ningú vol sortir de l’euro» i que fins i tot «molts grecs tenen por i estan intentant obrir comptes fora de Grècia» per no perdre els seus estalvis.
Per exemplificar aquests temors, Dino ens parla de la seva família: «les meves cosines ho viuen amb molta por. Tu imagina’t, persones d’uns 55 anys, que senten a dir que es farà una quitació i que perdran un 30% dels seus estalvis».
És molt entenedor el cas d’una d’aquestes familiars del Dino que, una funcionària de nivell mitjà-alt, que va veure com el seu sou baixava d’uns 2.000€ a uns 1.200€. El seu marit, que fa de mestre, cobra 450€ i se’n gasta 400€ per arribar en cotxe a treballar amb l’esperança que a la llarga el traslladin més a prop. «La gent està vivint amb dos duros», diu en Dino, que explica la victòria del «no» admetent que «hi ha molta part de la població que no té res a perdre».
A més a més, «a la gent no li sembla bé que els alemanys diguin que som uns dropos perquè la majoria treballen 14 hores diàries i no tenen tants dies de vacances com els germànics».
Evidentment però, i més enllà de les picabaralles nacionalistes, el tema monetari és el que més els preocupa. «Alguns diuen que hi ha calés fins demà, altres que tenim els xinesos i els russos amb els quals hi ha hagut contactes», explica en Dino després de parlar amb molts paisans aquests dies. «Fins i tot un vaixell que va venir a Tarragona no podia pagar la inspecció pel tancament dels bancs».
El turisme i l’exèrcit
Aquests dos temors turmenten una població que viu amb l’ai al cor. El mes de juny ha estat fluix per al sector turístic i les cancel·lacions fan preveure un mal estiu.
Una altra familiar d’en Dino, que lloga bungalous, tem que el corralito i la por a una revolta faci canviar els plans dels turistes que havien d’omplir Grècia.
Una de les mesures que estudia l’executiu hel·lènic és retallar el pressupost en defensa, «però en un país tan militaritzat fa por», explica l’empresari de Tarragona. «Pensa que a Grècia hi ha tretze militars per cada 1.000 habitants i Espanya, per exemple, en té tres per cada mil», diu en Dino donant a entendre que no convé fer enfadar un estrat amb tant poder.