Recentment he assistit a la presentació de l’Índex de Competitivitat Comarcal, un estudi i una anàlisi que realitza cada any l’ADEPG, l’Associació d’Empresaris del Penedès i del Garraf, en fi, de l’àmbit Penedès.
Les dades eren allí, les dades ho diuen, quasi tot, però només podem assenyalar una lleu millora respecte a l’any passat, passem del lloc 21 al lloc 19, d’un total de 42 comarques.
L’anàlisi quantitativa assenyalava com a grans potencialitats les infraestructures i el complex de la IDIADA, un pol d’R+D i la disponibilitat del Sòl.
Les grans febleses de la comarca són la poca formació, la manca de mà d’obra qualificada i els efectes mediambientals d’una mala, per no dir escassa, planificació residencial.
En un context català, la regió litoral és la més dinàmica i hi destaquen els tres pols provincials (Girona, Barcelona i Tarragona), conjuntament amb les seves àrees d’influència. De tota la franja litoral, per on transcorren les potencialitats dels grans eixos de comunicació, la zona menys competitiva és la nostra, i segurament té una explicació.
Els tres pols provincials que dèiem tenen la mobilitat a mig radi, totalment gratuïta, totes tenen la seva parada d’Alta Velocitat, és a dir, des d’un cert punt de vista, treuen fruit al pas de les grans infraestructures, i la pròxima i desitjada construcció del Corredor del Mediterrani, acabarà de potenciar encara més aquests territoris, però i el Baix Penedès?
Segurament, la nostra comarca, amb dues accions ben clares, podria passar de la posició 19 a estar al TOP 10, i amb molt marge de millorar a mitjà termini amb una altra acció. Anem a pams.
Si tinguéssim una millor mobilitat, gratuïta i de qualitat, en termes de mobilitat privada i de transport públic, la nostra competitivitat milloraria i molt; el triangle penedesenc format per la C-15, AP-7 i C-32 hauria de ser gratuït i seria un dels revulsius de la competitivitat. També sense oblidar un pla estratègic de transport públic de qualitat i competitiu (autobús i trens). Per altra banda, aconseguir una parada d’Alta Velocitat a la zona de l’Arboç, conjuntament amb el pol d’R+D de la IDIADA podríem crear un pol tecnològic de gran valor afegit i que podria donar un altre tipus d’ocupabilitat, que és el que proposa la logística quantitativa.
Aquestes mesures a curt termini haurien d’anar acompanyades, a mitjà termini, de polítiques de millora de l’èxit educatiu i de la formació laboral contínua per tal de donar resposta a les noves ofertes laborals que procedeixin a la comarca.
Però tot això hauria d’anar acompanyat d’una actitud. Una actitud d’unió de forces i voluntats, de deixar els partidismes de banda, que tant mal han fet a aquesta comarca en els darrers trenta anys, tant d’uns colors, com d’altres. Cal tenir la capacitat de crear un lobby potent. Polítics, empresaris, entitats i sindicats, entre altres, que puguin pressionar la Generalitat, l’única administració capaç de prendre les decisions que ens han de permetre guanyar-nos el futur.