L’envelliment de la població és un fet constatable que obligarà la societat a replantejar-se la gestió de molts serveis públics, principalment el de la sanitat. Més d’un 20% de la població actual té més de 65 anys i l’esperança de vida s’ha situat al voltant dels 85 anys. Aquesta longevitat porta associada, en termes sanitaris, la cronificació de determinades malalties que, si no es gestiona de manera adequada, pot afectar la base de la societat del futur, fent-la més fràgil i vulnerable. Els professionals de la salut al territori advoquen per començar a treballar en l’abordatge d’aquestes malalties des d’un enfocament multidisciplinari que tingui en compte tots els factors que hi intervenen per reforçar la situació tant dels malalts com de les persones de l’entorn que en tenen cura. Un dels primers passos que s’ha fet en aquest sentit és la creació de la Unitat d’Atenció Sociosanitària i Malalties Cròniques, integrada pels diferents proveïdors sanitaris del territori inclosos en el marc de TGN Salut Aliança Estratègica. Dos són els grans objectius a curt i mitjà termini: d’una banda, fer front de manera immediata al gruix de la població que pateix la cronificació de la seva malaltia i, d’una altra, apostar per la investigació i el coneixement per poder establir una base sòlida per al tractament d’aquesta realitat en el futur.
Segons el doctor Carlos Alonso, coordinador de l’àrea de Subaguts i Cronicitats de la Xarxa de Santa Tecla i coordinador d’aquesta nova unitat funcional, «hem d’enfrontar l’envelliment com un concepte dinàmic i en evolució que pot variar amb els anys. Cal pensar que les persones que abans es consideraven «persones velles» actualment es consideren persones joves i cada vegada més ens enfrontem a malalts centenaris».
A diferència de fa unes dècades, actualment l’esperança de vida se situa al voltant dels 85 anys –tot i que tenim un programa genètic que ens determina una possible edat biològica que podria arribar als 130 anys– i un 20,3% de la població té més de 65 anys. Aquestes dades no tan sols impliquen un canvi en les malalties amb més incidència sinó també la manera d’afrontar-les. «Actualment, la indústria farmacèutica fa tots els seus assajos clínics amb un criteri d’inclusió de 75 anys, per tant, la major part dels fàrmacs no estan dissenyats per a gent més gran de 80 anys i això comporta una incògnita terapèutica i sobre la manera de tractar aquestes persones que no són velles sinó que, simplement, tenen una altra biologia», assegura el doctor Alonso. Amb tots aquests paràmetres es preveu que l’envelliment comportarà l’aparició de malalties cròniques que, segons els especialistes, són el gran repte del futur i per a les quals encara que no estem preparats. D’altra banda, la perpetuació de les malalties cròniques du associats altres inconvenients com és la fragilitat dels malalts, que té un impacte molt negatiu en la societat que cal contrarestar.
Alonso afirma que aquesta càrrega actualment cau sobre l’àmbit social i que és molt més gran del que es pot suportar. «No només té conseqüències socials sinó també sanitàries i econòmiques. Cal enfrontar i entendre la cronicitat de les malalties per evitar el deteriorament del malalt, ja que el malalt fràgil es torna dependent i això comporta noves complexitats, que van més enllà de la malaltia».
Actualment, les malalties cròniques amb més incidència en la nostra societat són les respiratòries i les cardíaques, «una herència d’una època en què hi havia més fumadors i amb unes pautes alimentàries i factors de risc cardiovasculars menys controlats». També comença a tenir molta incidència el que es coneix com a «infecció oportunista global» i en el futur també es preveu l’increment de neoplàsies i un deteriorament cognitiu diferent de l’actual, entre altres.
Però el gran repte que presenten aquestes malalties és que afectaran la gent gran, però també hi haurà –de fet ja hi ha– moltes persones de menys de 65 anys amb malalties cròniques que han de poder dur una vida activa i s’han de poder curar.
Unitats de subaguts
Aquests reptes en l’atenció requereixen un enfocament multidisciplinari, és a dir, des de diferents àmbits professionals que donin respostes adequades. En els darrers anys s’han constituït en molts centres sanitaris les unitats de «subaguts», un terme que fa referència a malalties que no es poden encabir en criteris de risc d’intervenció per part d’unitats de cures intensives o semicrítics. Aquestes unitats proporcionen al pacient un entorn més confortable i una capacitat de curació adaptada al domicili, amb atenció social més precoç i on la complexitat de la malaltia l’estableix el mateix pacient i no pas els recursos sanitaris disponibles. D’aquesta manera quan el malalt té una exacerbació de la malaltia al seu propi domicili no ha de passar per urgències perquè el dispositiu fa que pugui ingressar directament en una unitat d’hospitalització per resoldre d’una manera precoç la complicació de la seva malaltia. «Les unitats de subaguts són un primer recurs que s’està imposant en la majoria de circuits sanitaris però que s’haurà d’anar implementant arreu amb l’increment de l’esperança de vida de les persones amb malalties cròniques», afirma el doctor Alonso.
El Dr. Carlos Alonso, en l’entrevista concedida recentment al programa Curar-se en Salut de Tarragona Ràdio.
«La Unitat Funcional d’Atenció Sociosanitària aportarà agilitat a l’hora d’atendre els pacients de Tarragona»
Tant Albert Pons, coordinador de TGN Salut Aliança Estratègica, com el doctor Carlos Alonso, valoren de manera molt positiva la posada en marxa de la Unitat d’Atenció Sociosanitària i Malalties Cròniques del territori perquè «no es tracta només de coordinar serveis, dispositius i àrees de coneixement sinó de posar en comú diferents nivells assistencials i professionals. Igual que les unitats que ja s’han posat en marxa en l’atenció continuada o urgent o en l’atenció domiciliària, aquesta unitat mostra l’esperit de cooperació entre els diferents proveïdors sanitaris», assegura el doctor Pons.
I afegeix que l’especialitat de l’atenció sociosanitària i de cronicitat està estretament lligada als canvis que experimenta la societat, que té en l’envelliment un dels seus paràmetres més importants perquè no tan sols afectarà el sistema sanitari sinó també altres àmbits de la societat com pot ser l’educació.
Segons el coordinador, «aquesta unitat territorial aportarà agilitat a l’hora d’atendre els malalts de Tarragona i el seu entorn. L’objectiu és que el malalt tingui una resposta ràpida i clara».
Pel que fa als beneficis assegura que ja s’estan descongestionant serveis d’urgències o d’hospitalització, però els beneficis es notaran més a llarg termini, tant entre la ciutadania com entre els professionals.
Per la seva banda, el doctor Carlos Alonso assegura que dins de la unitat s’han marcat tres objectius o fases prioritàries; d’una banda, a curt termini, aturar el cop i la càrrega de fragilitat tan considerable que hi ha actualment en la societat a causa de l’impacte que tenen aquest tipus de malalties; a mitjà termini, aconseguir que les malalties cròniques no continuïn deteriorant l’estat biològic del malalt i, finalment, a llarg termini, apostar per la investigació i el coneixement per entendre que l’envelliment és un repte de futur, que en la societat del futur hi haurà persones molt més grans que les que tenim ara i que hem de tenir les eines necessàries per conviure amb aquesta realitat.
El doctor Albert Pons coincideix amb el facultatiu de la Xarxa de Santa Tecla i afirma que «de les diferents unitats funcionals que ja s’han constituït, el més visible i de més impacte són les accions que es realitzen en l’àmbit assistencial, però cal pensar en allò que no es veu i destinar recursos a la investigació i el coneixement, ja que és l’única manera que podrem assolir els reptes que se’ns presenten amb més solidesa.»
En l’àmbit funcional, ja s’han dissenyat diferents plans i circuits pal·liatius i de distribució de malalts subaguts en les diferents unitats: urgències, atenció social…i aviat s’implementaran altres circuits més específics (malalt desnodrit, peu diabètic, etc.).