El Tarragonès, amb la ciutat de Tarragona al capdavant, forma part dels principals motors econòmics de Catalunya. Així ho conclou l’índex ADEPG 2015 de Competitivitat Territorial, elaborat per l’Associació d’Empresaris Garraf-Alt Penedès-Baix Penedès, que situa la comarca tarragonina com la quarta més competitiva del país, només superada pel Barcelonès, el Vallès Occidental i el Segrià. L’estudi, presentat la setmana passada en societat, analitza diversos paràmetres que permeten determinar quines són les comarques que presenten millors condicions per competir en el mercat global de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia, amb un model de desenvolupament sostenible, tant des de la perspectiva social com mediambiental. El Tarragonès, amb un índex de 44,3 sobre 100, es consolida com a quarta comarca més competitiva de Catalunya i com a epicentre econòmic de la província, per davant de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Baix Penedès.
La comarca del Tarragonès es consolida com una de les més competitives de Catalunya, fet que referma la ciutat de Tarragona i el seu entorn en el lideratge econòmic en el Camp de Tarragona, regió considerada per molts com la segona àrea metropolitana del país. L’alta competitivitat de la comarca més habitada de la província de Tarragona ha estat ratificada pel darrer estudi de Competitivitat Territorial elaborat per l’Associació d’Empresaris Garraf-Penedès, que des de fa 11 anys analitza el comportament de les diferents comarques de Catalunya i la seva evolució des del punt de vista del dinamisme empresarial, l’accés als mercats internacionals, les infraestructures, la preparació dels seus professionals i la capacitat tecnològica i innovadora de cadascun dels territoris, entre altres paràmetres.
Segons l’Índex ADEPG 2015 el Tarragonès és la quarta comarca més competitiva de tot Catalunya, només superada pel Barcelonès (1), el Vallès Occidental (2) i el Segrià (3). Segons l’informe, la comarca del Tarragonès és potencialment més forta que altres territoris de l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara el Baix Llobregat (5), que per primera vegada queda fora dels tres primers llocs del rànquing, o el Vallès Oriental (9). La comarca del Tarragonès, amb un índex de 44,3 sobre 100, també és més competitiva que la del Gironès (6). La més competitiva de Catalunya, la del Barcelonès, obté en aquest darrer informe un índex de 60,5 punts sobre 100 (vegeu gràfic de la pàgina 3).
La configuració final de la llista elaborada per l’Associació d’Empresaris Garraf-Penedès mostra, a trets generals, una concentració més alta dels índexs de competitivitat a les comarques ubicades a les zones litorals del país, preferiblement aquelles que estan posicionades al voltant de les grans urbs i de les grans infraestructures com ara ports, aeroports i polígons industrials. Per a l’elaboració d’aquest rànquing català de comarques, els seus impulsors analitzen paràmetres ben diversos que ajuden a dibuixar les potencialitats reals de cada territori: la seva sostenibilitat mediambiental; la qualificació dels seus recursos humans i recursos per a l’educació i la formació professional; les infraestructures de transport i comunicacions; la disponibilitat de sòl i espais per l’activitat econòmica; la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures; l’accessibilitat als mercats de clients i proveïdors; l’accés a la informació, les condicions per a la innovació i el desenvolupament tecnològic; el volum de mercat i d’activitat i l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial. L’índex final de cada comarca és el resultat de la puntuació mitjana assolida en cadascun dels paràmetres analitzats. L’objectiu de l’estudi és convertir-se en una eina útil per a empreses que hagin de prendre decisions estratègiques a Catalunya, així com per a les administracions públiques a l’hora de marcar prioritats de futur per a cada territori.
La demarcació al conjunt de Catalunya
Fent una ullada ràpida a la llista es pot observar amb claredat que la demarcació de Tarragona té dos extrems oposats pel que fa a la competitivitat de les 10 comarques que la integren. Pel costat positiu destaca el lideratge del Tarragonès i la seva àrea d’influència més pròxima, fet que es veu reflectit en els alts nivells de competitivitat mostrats per comarques properes a la capital tarragonina com l’Alt Camp (7) i el Baix Camp (10). A la cua de la classificació catalana veiem bona part de les comarques de la regió més meridional de la demarcació (Terres de l’Ebre). El Montsià (35), la Ribera d’Ebre (36) el Priorat (39) i la Terra Alta (41) ocupen els darrers llocs del rànquing. Una menció especial mereix la Terra Alta, que l’any 2014 novament va assolir l’índex de competitivitat més baix de tot Catalunya (16,5 punts sobre 100). Entre els dos extrems trobem les comarques del Baix Penedès (19), la Conca de Barberà (23) i el Baix Ebre (24).
