L’atenció primària, i més concretament l’especialitat de pediatria, és l’àmbit sanitari on es copsa més profundament l’estat d’aquesta qüestió, ja que són els especialistes que tenen un contacte més directe amb les famílies i els que reben les seves principals preocupacions respecte a aquesta realitat. Parlem amb el doctor Jordi Maixé, que és pediatre del CAP Torredembarra de la Xarxa de Santa Tecla.
Quins són els principals arguments a favor de la vacunació des del punt de vista mèdic?
El més important és la protecció contra malalties que potencialment són molt greus i que abans de l’era prevacunes en molts casos acabaven amb lesions permanents (per exemple, la poliomielitis) o amb infeccions que acabaven amb la vida del que ho patia (diftèria, algun tipus de meningococ, pneumococ…). El segon, i molt important també, és la famosa immunitat de grup que disminueix la possibilitat de contagi entre nens en disminuir el nombre de casos infectats.
Quins riscos o efectes secundaris poden comportar les vacunes per als infants?
Totes les vacunes, com qualsevol fàrmac, tenen els seus efectes secundaris. Normalment són escassos, moltes vegades locals, de poca durada i crec que més que assumibles (per exemple febre, reacció inflamatòria i dolorosa local…), a més, amb la millora del tipus de vacunes en molts casos han disminuït (per exemple, convulsions febrils).
S’ha parlat dels productes que es fan servir per conservar i mantenir l’eficàcia de les vacunes (per exemple, alumini), però no es diu que aquest producte també està en els aliments normals, fins i tot en la llet materna, i que les quantitats que se n’ingereixen en l’alimentació, d’altra banda saludables, són superiors. Tot i això, tot s’ha de millorar.
Moltes de les coses negatives que s’han dit no s’han pogut relacionar mai de manera evident i científica, i això ha fet molt mal a les campanyes vacunals, al mateix temps que ha donat fonaments a les persones que no creuen en la necessitat i utilitat de les vacunes.
S’ha sentit a dir molt, sobretot per part de persones que no estan d’acord amb les vacunes, que sempre és millor que el cos contacti amb els diferents gèrmens amb la finalitat d’agafar les defenses pertinents i que estem fent malbé el món per culpa de tot això. Jo diria que, depenent del que contactis, potser no seràs a temps de desenvolupar defenses. Un exemple molt clar el podríem tenir en el cas de diftèria. Altres nens vacunats han contactat amb el germen però no els ha afectat. Això ens hauria de fer pensar molt i molt. Segons el que he sentit, posteriorment a la detecció s’ha incrementat les vacunacions en més d’un 20%. Por? Convenciment? Doncs no ho sé, però és prou significatiu.
Es diu que les vacunes no són del tot eficaces. És cert, no ho són en un 100%, però els índexs de fiabilitat són altíssims i tan sols un petit percentatge no fa les suficients defenses per ser immunes. Jo ho miraria a l’inrevés. A mesura que es treballa s’aconsegueixen percentatges de protecció més alts; abans, per exemple, es vacunava tan sols amb una dosi de la vacuna triple vírica però s’ha vist que se’n necessiten dues per a una major eficàcia. Bé, tot és millorable i s’ha de millorar en eficàcia i seguretat. I la indústria farmacèutica? Molt en l’ull de l’huracà… però tenim eradicació de malalties, sí o no?
Pot representar un risc per a la salut pública l’augment de famílies que no vacunin els seus fills? Quines conseqüències se’n poden derivar?
Sí, és clar que sí. Penso que malalties que semblaven eradicades poden començar a rebrotar i això seria un pas enrere molt important per a la prevenció de malalties infeccioses greus. I de ben segur s’hauran de canviar els protocols de maneig de la febre en nens que no porten les vacunacions correctes amb un ús més elevat dels antibiòtics que, per altra banda, són excessivament usats i potser amb més freqüència de proves diagnòstiques (radiologia, analítiques….). Bé, canvi d’estratègia del nostre dia a dia als CAP i urgències. Si és el que toca… què hi farem! Saber que un nen està vacunat et dóna certa confiança en alguns aspectes del que veus en una exploració. Tot és pel bé del petit.
A l’àrea d’influència de la Xarxa de Santa Tecla s’ha detectat aquesta tendència?
No diria que de manera important, però sí. I no és fàcil gestionar-ho. Aquestes persones tenen les seves idees fetes, molt respectables, tot i que en algun cas no ho tenen del tot clar i, davant del dubte, escullen no vacunar. Això implica la necessitat de tractament amb antibiòtics davant dels quals també són reticents. Mai no saps si faran o no allò que bonament recomanem.
Hi ha alguna malaltia que pugui tornar a ser prevalent en la societat per causa de la no-vacunació?
Sempre en relació directa amb les malalties per les quals no es vacunen. Crec que no és un problema a curtíssim termini, però si comencen a haver-hi casos infecciosos s’aniran expandint a altres no vacunats, allò que dèiem de la immunitat de grup. Per exemple, s’ha vist que la immunitat en relació a la tosferina disminueix a partir d’uns anys (6-10) després de la darrera dosi administrada als 6 anys. Les persones que poden tenir aquesta malaltia, tot i que en no petits pot ser força banal, són font de contagi de nens no vacunats (menors de 2 mesos, no vacunació voluntària). Per això és tan important la política de la vacunació de les gestants i adolescents.
Què es fa des de la primària per informar la ciutadania sobre la vacunació?
És una feina molt important duta a terme sobretot per al col·lectiu d’infermeria pediàtrica, ja que són les persones de més confiança de les famílies, i per part del personal pediàtric mèdic al qual també s’acut per consultar.