Per què cal vacunar-se?

El cas del nen afectat per diftèria ha encès el debat al voltant de les vacunes i la incidència que pot tenir la decisió de no administrar-les

Per . Actualitzat el

La diftèria és una malaltia causada per un bacteri que provoca la inflamació de les vies respiratòries. Als anys 40 tenia incidència sobre 1.000 de cada 100.000 persones a l’Estat espanyol fins que l’any 1945 va començar una campanya de vacunació que va anar fent desaparèixer la malaltia fins que l’any 1987 se’n va diagnosticar el darrer cas. Fins fa unes setmanes, quan es va detectar el bacteri en un nen no vacunat a Olot.

La manifestació de la malaltia de la diftèria en un menor no vacunat ha fet saltar totes les alarmes entre la comunitat mèdica i científica i entre les autoritats sanitàries del país, que veuen amb preocupació el creixent augment del nombre de famílies que, de manera voluntària, decideixen no administrar les dosis establertes en el calendari de vacunacions. Un dels molts arguments que defensa el col·lectiu antivacunació és la creença que la seva administració pot afectar el desenvolupament neurològic dels infants i ser la causa de malalties com l’autisme o epilèpsia, entre altres.

Les vacunes i el neurodesenvolupament

Segons la doctora Maria José Mas, neuropediatra de la Xarxa de Santa Tecla i autora del blog Neuronas en crecimiento, la defensa de la no-vacunació estableix «causalitat» entre el desenvolupament de malalties i l’administració de vacunes quan tan sols existeix «casualitat». «La majoria de les vacunes es posen entre els 2 mesos i els 3 anys, que és la mateixa edat en què es detecten la major part de problemes en el neurodesenvolupament. Moltes epilèpsies i epilèpsies amb greu deteriorament mental, apareixen durant els 2-3 primers anys de vida, que són els de major creixement del cervell i que és quan es posen la majoria de les vacunes. Independentement que el nen es vacuni o no, les malalties del neurodesenvolupament infantil apareixen a les mateixes edats en què els nens reben les vacunes i aquesta és tota la relació entre els trastorns del neurodesenvolupament i les vacunes».

Segons la doctora Mas hi ha molts factors que poden causar una alteració en el neurodesenvolupament «però les vacunes no en són un; al revés, protegeixen el cervell inmadur d’infeccions greus que el poden danyar i causar malaltia o mort.

Molts pares que decideixen no vacunar els seus fills ho fan per temor als efectes secundaris que poden tenir les vacunes. Segons la neuropediatra, «les vacunes, com tot a la vida, no són 100% segures. Como qualsevol altre producte biològic i farmacèutic, poden tenir efectes adversos que en la major part dels casos, solen ser lleus, tolerables i aceptables i molt rarament poden producir efectes més greus».

Més enllà de consideracions estrictament científiques i individuals, segons l’especialista cal pensar en el conjunt de la societat i en la seva protecció. «Les persones són lliures de prendre les seves decisions i es consideren respectables moltes opinions i formes de vida. Però de vegades oblidem que les nostres decisions afecten els altres i hem de procurar no passar els límits que invadeixen la llibertat dels altres». I conclou que «no és adequat polititzar els assumptes sanitaris, banalitzant la seva importància i reduint-los a una simple opinió. La població ha d’estar informada dels riscos i beneficis de les vacunes, però no ha de deixar-se una decisió d’aquesta importància als desitjos de la població.»