El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, està posant tota la carn en la graella davant les plebiscitàries del pròxim 27 de setembre. La decisió de trencar la federació històrica que formaven Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) era quelcom que es veia a venir des de fa uns quants anys, però que no s’ha produït fins que realment hi ha hagut un líder que realment creu i defensa la necessitat que Catalunya es doti d’estructures d’estat. Afrontar les eleccions del 27S amb missatges poc clars era un risc que Artur Mas no volia córrer, motiu pel qual el president, que sap que es juga la seva credibilitat com a polític i el seu lideratge en el procés sobiranista, ha decidit prescindir d’aquells aliats que no combreguen al 100% amb l’anhelat sí-sí plantejat en la consulta ciutadana celebrada el passat mes de novembre a totes les ciutats i pobles de Catalunya. L’aposta de Mas és clara. Ara o mai. En els pròxims dies es donaran a conèixer les llistes de les persones que han de liderar el camí de Catalunya cap a un nou estat europeu. De Convergència Democràtica de Catalunya, un partit que sense UDC com a aliat comença de zero, només presentarà persones compromeses amb la causa. La força d’Artur Mas es posiciona doncs definitivament al mateix nivell d’altres formacions polítiques amb un discurs històricament independentista com ERC. Aquest és un nou escenari per CDC, que ara podrà establir ponts de diàlegs més directes i sense peatges interns amb la resta de formacions sobiranistes, com els mateixos republicans o la CUP, amb l’objectiu d’atraure el vot de la societat nacionalista en una candidatura (o en tres) que representin una majoria sòlida en el nou Parlament de Catalunya. També és un nou escenari per a la formació a Madrid, on fins ara el paper d’UDC era cabdal per mantenir les formes i els equilibris exigits per unes institucions estatals que veuen el procés català com un acte continuat d’irresponsabilitats que no portarà enlloc. De moment, l’actuació de CDC i del president Mas no dóna peu a interpretacions i deixa molt clar que, si ell continua al capdavant de la Generalitat a partir del 27S, no hi haurà marxa enrere en el camí cap a l’autodeterminació.
