El «plenari del canvi» promet de tot menys avorriment. En els pròxims quatre anys, el saló de plens de Tarragona serà l’escenari, sens dubte, de debats encesos i d’enfrontaments polítics, com a mínim, interessants. L’alcalde Ballesteros, que governa en minoria, haurà de fer mans i mànigues per driblar les conseqüències de la fragmentació de la política municipal. Ara més que mai, l’edil socialista està obligat a utilitzar la seva habilitat i aptitud per dialogar i cercar consensos. En la passada legislatura va governar en minoria, però amb el suport permanent de CiU i del PP. Victòria Forns i Alejandro Fernández van ser, en gran mesura, els responsables que el socialista tingués un mandat gens convuls sense esforçar-se gaire. Ara mateix, l’escenari és radicalment diferent. Malgrat que hi ha bona sintonia i possibilitats d’entesa entre els diferents partits d’esquerra és cert que Ballesteros haurà de suar la gota gorda per aconseguir l’estabilitat a l’Ajuntament de Tarragona. Abelló no és Forns, la CUP es presenta determinada a treure la pols de sota de les catifes i judicialitzar la política i el PP no voldrà cometre l’error del passat i optarà per fer allò que li toca, oposició i, sobretot, sabent que Alejandro ja no serà alcalde de Tarragona. Se li ha passat l’arròs. Cal esperar per veure com es comportarà el partit de Rubén Viñuales. Espero i confio que no es vengui a la primera de canvi. Seria un desaire i una decepció. De la seva actitud depèn el seu futur polític perquè els mateixos ciutadans que li van fer un vot de confiança són els mateixos que els poden defenestrar. No seria la primera vegada que això passa a Tarragona. ERC va viure aquesta (mala) experiència després del mandat de Sergi de los Rios. O sigui, ara toca treballar (de valent) i que cadascú ocupi el lloc que els ha assignat l’electorat. Seran capaços?
