El desè mandat des de la recuperació democràtica recaurà per tercera vegada consecutiva en Josep Fèlix Ballesteros que, de moment, governarà en minoria perquè, que se sàpiga, no ha arribat a cap pacte estable amb la resta de forces representades al ple municipal. El mateix alcalde ja va admetre poc després dels comicis que podia esperar a passat el 27-S o les eleccions generals per pactar i qui sap si ja hi ha alguna intenció a tres bandes que es formalitzarà a finals d’any. Els fets però apunten a un principi de legislatura del batlle dels Jocs Mediterranis en solitari, o més ben dit acompanyat dels seus vuit consellers socialistes dins d’un hemicicle que conté 27 escons. Així doncs passa de tenir dotze dels 27 vots del ple a tenir-ne nou. Tres menys que els que tenia aquesta legislatura que tot just s’acaba però amb una composició que l’hi és molt més favorable que la que va sorgir de les eleccions de 2011 quan CiU i PP sumaven majoria absoluta.
Enguany és impensable cap aliança factible que sumi majoria absoluta i en la qual el PSC no hi estigui inclòs. Per aquest motiu, l’aritmètica del ple fa pensar que aquesta legislatura serà més còmoda que l’anterior pel batlle tarragoní, ja que les combinacions de la resta de grups per anul·lar l’acció de govern socialista són molt complicades. C’s, PP i ERC tenen quatre regidors cadascun mentre Ballesteros en té nou. Si tenim en compte que és poc probable que les tres forces de quatre representants es posin d’acord per tombar una proposta del Govern, trobem que els dos grups municipals de dretes (C’s i PP) haurien d’anar a buscar el suport de CiU, amb tres regidors però amb qui no comparteixen el debat sobiranista; i que, en el cas que l’aconseguissin, Ballesteros només hauria de trucar a la porta dels republicans o, fins i tot, de la CUP i ICV. Tres forces tan antagòniques a C’s, PP i, en part, a CiU que no faria falta massa esforços per convèncer-les.
Però si les dretes difícilment poden tombar l’acció de govern de Ballesteros, les esquerres no ho tenen millor: ERC, CUP i ICV sumen set regidors, de manera que Ballesteros ja en té prou amb l’abstenció de C’s, PP i CiU. L’ambigüitat del Govern municipal en els temes sobiranistes també tindrà recompensa, ja que podrà jugar la carta que més bé li vagi rebent el suport dels unionistes o dels sobiranistes segons convingui.
En l’àmbit econòmic, i veient com el tinent d’alcalde d’Hisenda, Pau Pérez, ha navegat per les aigües tèrboles d’una majoria PP + CiU sense patir massa durant els quatre darrers pressupostos amb la premissa de sumar més que no pas dividir; tot apunta que el tarannà de Ballesteros s’imposarà en un ple municipal farcit de gent amb ideologies molt diverses sense experiència política que, potser, no tenen ganes de protagonitzar batalles de campanar típiques de la vella política.
Aquesta renovació de més de la meitat del consistori pot ser molt favorable per a la ciutat. Un altre punt positiu pels tarragonins i les tarragonines és que l’acció de govern estarà més fiscalitzada que mai i, amb sort, l’oposició, en ser tan variada, molt difícilment polititzarà aquest control. A les forces clàssiques, amb les maneres de fer de tota la vida, PP, CiU, ERC i ICV-EUiA, s’hi sumen C’s i CUP que, de formes molt diferents, han fet de la lluita contra la corrupció una arma política. La confiança en la capacitat de control de C’s és baixa. En primer lloc pels escàndols que acompanyen a la formació des de fa anys sense haver tocat llocs de poder que amb l’esclat de la força de Rivera a l’àmbit estatal s’han multiplicat. I en segon lloc per les nombroses contradiccions que han sorgit aquests dies arran dels pactes postelectorals. La CUP, en canvi, sí que s’ha convertit en una garantia en aquest camp. L’exemple més proper el tenim a Reus, on l’únic regidor de la candidatura independentista va ser una peça clau per destapar el cas Innova. A diferència de C’s, la CUP ha fet una feina de «formiguetes» que l’ha dotat d’una credibilitat gairebé immaculada amb un projecte social fet des de les bases i amb una clara vocació de transparència.
L’escull potser més gran que trobarà Ballesteros doncs es personificarà en dos regidors que prometen cobrar poc però treballar molt. Dues persones desconegudes per a molts tarragonins que, de ben segur, miraran amb lupa les entranyes del consistori que ha viscut escàndols del Govern Nadal com Terres Cavades i el Jaume I sense que cap polític hagi estat encausat i polèmiques com les adjudicacions milionàries a FCC i les eternes obres del Mercat Central ja amb Ballesteros. Caldrà veure si és capaç el consistori de passar la prova del cotó fluix.