La primera CMA practicada a Catalunya es va dur a terme a l’Hospital de Santa Tecla

Enguany fa 25 anys d’aquesta efemèride

Per . Actualitzat el

Actualment els centres hospitalaris de la demarcació de Tarragona, igual que la majoria de centres de tot Catalunya, realitzen bona part de les intervencions quirúrgiques programades mitjançant el procediment de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), el que es coneix popularment com a «cirurgia sense ingrés». El pròxim 6 de juny es compleixen 25 anys de la primera CMA a Catalunya, que es va fer precisament a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de la ciutat de Tarragona, encetant així un model assistencial que es va anar estenent a tota la xarxa pública del país i que ha esdevingut un dels pals de paller del sistema santitari actual.

Un quart de segle després, els avenços mèdics i tecnològics així com la necessitat imperiosa de racionalitzar la despesa sanitària, han consolidat la CMA com el tractament quirúrgic més idoni en la majoria d’intervencions i han afavorit la creació de les unitats específiques de CMA dels dos centres sanitaris de referència de la demarcació: l’hospital de Santa Tecla i l’hospital Joan XXIII.

Parlem amb un dels membres de l’equip mèdic que va realitzar aquella primera intervenció en CMA, el doctor Francesc Marsal, aleshores adjunt del Servei de Cirurgia General de l’hospital tarragoní, que explica quines motivacions van impulsar aquest salt qualitatiu en l’atenció sanitària.

El 6 de juny del 1990, l’equip format pel Dr. Manuel Giner i el Dr. Francesc Marsal, aleshores cap de Servei i adjunt del Servei de Cirurgia General respectivament, van intervenir a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona el primer pacient d’una hèrnia inguinal en un programa CMA, essent el primer hospital de la Xarxa pública de Catalunya a realitzar-ho. «La repercussió que va tenir aquesta intervenció es pot veure reflectida en els mitjans de l’època, que la van qualificar de fita històrica per al nostre sistema sanitari», assegura el doctor Marsal.

La Cirurgia Major Ambulatòria, CMA, com a nou concepte de tractament quirúrgic, va néixer a mitjan segle XX a la Gran Bretanya amb la finalitat d’adequar la demanda assistencial als recursos disponibles. A poc a poc la seva popularitat es va anar expandint, sobretot als Estats Units on, l’any 1969, es va posar en marxa un centre exclusiu per a tractaments quirúrgics de curta estada, el Surgicenter de Phoenix.

A l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona es va aplicar la metodologia que havien descrit l’any 1988, els doctors Rivera i Giner en què  pacients que fins aleshores eren intervinguts sota anestèsia general i hospitalització, ara eren operats amb anestèsia local i règim ambulatori, és a dir, retornant al seu domicili el mateix dia. «La posada en marxa de programes de CMA fou revolucionària, pel fet de que el pacient podia tornar a casa el mateix dia de la intervenció, quan anteriorment i per la mateixa patologia estava ingressat una mitjana de sis a set dies», afirma el doctor Marsal.

L’objectiu principal era minimitzar l’hospitalització en favor d’un major grau de satisfacció dels pacients, però també es perseguia un major estalvi econòmic per part del Sistema Públic de Salut, tot sense disminuir la qualitat assistencial. Això va obligar el sistema de pagament del Servei Català de la Salut a redefinir-se per passar de retribuir els proveïdors de salut per dies de estada hospitalària a pagaments per processos assistencials i complexitat de les patologies a tractar.

25 anys després, es pot dir que aquest sistema ha contribuït a disminuir llistes d’espera i costos hospitalaris sense afectar la qualitat assistencial i els resultats dels processos quirúrgics.
L’acceptació d’aquest procediment per part dels gestors de l’hospital fou immediata i, tal com afirma l’actual cap clínic de Cirurgia General de l’Hospital de Santa Tecla «pocs mesos ja comptàvem amb una Unitat diferenciada dels llits destinats als pacients amb ingrés, fins que amb la inauguració del complex de Llevant, vàrem disposar de una Unitat de CMA, autònoma amb els seus quiròfans i zones de recuperació postoperatòria totalment dedicades a pacients ambulatoris, fet que ha portat un increment important d’activitat quirúrgica amb un alt grau de satisfacció dels pacients així com del personal que hi treballa».

Actualment és un model d’unitat autònoma a la resta de les instal·lacions hospitalàries comunes per a tot tipus de cirurgia i especialitats que realitza 3.978 intervencions a l’any.
Ara fa, doncs, 25 anys de l’inici de la CMA a l’hospital Santa Tecla i a Catalunya, una modalitat de tractament quirúrgic que es va anar introduint a la resta dels hospitals catalans, incrementant de manera exponencial el nombre de centres i especialitats quirúrgiques que actualment la practiquen.