He de començar confessant que m’agrada el «tutti frutti» polític en què s’ha convertit el Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. M’agraden els resultats, sobretot perquè es tracta de la saviesa popular expressada en vots. Els ciutadans demanen un canvi i per això han liquidat les majories absolutes i han condemnat el bipartidisme. Ara s’imposa el diàleg i els pactes. El poble ha decidit que la millor política i el progrés de la seva ciutat passa per la necessitat d’entesa. La fragmentació no ha de ser un problema. Ans al contrari. Els nous regidors han de tenir clar que tenen un mandat popular per defensar els interessos del municipi i no els del partit. S’ha premiat les candidatures «netes» i amb un marcat nivell d’inexperiència política. No és indispensable ser un ESADE per estimar una ciutat i tornar-la més pròspera. Només s’ha de tenir sentit de la responsabilitat, coherència, dedicació i voluntat de canviar allò que no funciona. Els partits (anomenats alternatius) han estat cridats a «fer ciutat». Si s’equivoquen, d’aquí a quatre anys poden desaparèixer (a ERC li va passar fa quatre anys).
Si analitzem els resultats en clau de partits, és obvi que l’electorat ha castigat la dreta i les seves retallades. Tots érem conscients que PP i CiU serien objecte d’un revés. Alejandro Fernández i el seu discurs sobre el gihadisme (a Tarragona hi ha coses més preocupants i importants) han passat factura als conservadors. Crec que ha de prendre decisions. A Fernández se li ha complicat l’aspiració de substituir Alícia Sánchez-Camacho. Per altra banda, el desastre a CiU es deu a molts factors. A l’actitud d’Abelló (li costa arribar a la gent), a l’excessiva americanització de la seva campanya i al fet que les sigles estan en caiguda lliure. Aquests resultats són un avís a Artur Mas. Però em pregunto: si Victòria Forns hagués estat l’alcaldable de CiU, això hauria passat? Jo tinc la meva teoria. Ja us l’explicaré… Una cosa ha quedat clara: A Tarragona no li agrada el rock&roll.
Insisteixo que Ballesteros ha guanyat per demèrit dels partits representats al consistori durant la darrera legislatura. Ningú no va fer oposició. I una ciutat, per créixer, necessita opositors valents, responsables i constructius. Ara arriben els pactes, puntuals o no. A Ballesteros li convé governar sol. A ERC i a la CUP els pertoca treballar durament i respectar, fil per randa, el seu programa electoral. A Ciutadans se l’esperen en una oposició creïble, convençuts que han vingut per protagonitzar un «canvi sensat».