Josep Fèlix Ballesteros ha perdut suport de la ciutadania de Tarragona –que es tradueix en la baixada de 3 regidors a l’Ajuntament de Tarragona–, però manté el seu ampli avantatge envers la resta de partits perseguidors. Els comicis de diumenge passat han diversificat el vot dels tarragonins i de les tarragonines, fins al punt que el ple municipal passarà de quatre a set formacions (amb l’entrada de Ciutadans, ERC i la CUP). A efectes pràctics, però, Ballesteros està en una situació fins i tot millor que ara fa quatre anys, quan podria haver perdut l’alcaldia a mans de CiU i PP, que van estar a punt de pactar per desplaçar el PSC a l’oposició. Això no va passar i Ballesteros ha estat capaç de regir el consistori sense estridències amb un govern en minoria durant quatre anys. El seu gran mèrit, malgrat la seva posició d’aparent debilitat davant la pinça de PP i CiU, ha estat mantenir l’estabilitat política i institucional a una capital provincial que, fins a la data, s’ha mantingut al marge d’escàndols judicials i picabaralles polítiques que sí que han tingut lloc en altres municipis de la demarcació, de Catalunya i d’Espanya.
Amb l’actual escenari, Ballesteros se sent fort per continuar governant en minoria. La seva experiència dels darrers quatre anys el convida a pensar que pot mantenir l’estabilitat política al consistori sense necessitat de casar-se amb cap formació. Almenys durant el tram inicial de la legislatura i amb la celebració d’eleccions autonòmiques i estatals per endavant, el resultat de les quals pot condicionar o esclarir possibles pactes estables entre formacions al ple tarragoní a partir de l’any vinent. De moment, Ballesteros ha iniciat ronda de contactes amb els responsables de les sis formacions que, juntament amb el PSC, ocupen les 27 cadires del ple municipal. Ciutadans, la gran sorpresa dels comicis amb 4 regidors, ja ha manifestat la seva intenció d’estrenar-se al consistori com a oposició. El posicionament de la resta de formacions (PP, ERC, CiU i ICV) encara s’ha de veure. La lògica numèrica apunta la possibilitat de reeditar el tripartit de fa dues legislatures (PSC-ERC-ICV), que sumaria els 14 regidors necessaris per a la majoria absoluta. Aquesta opció, però, difícilment prosperarà amb les plebiscitàries de Catalunya en l’horitzó.