Activistes i gestors

Per . Actualitzat el

Gairebé una dècada de crisi sostinguda, ens agradi o no, té una inevitable incidència en les eleccions. Més enllà del càstig als grans partits que s’ha anat reflectint de manera progressiva en els diferents comicis celebrats des del 2007, la realitat és que, a Catalunya, aquestes municipals del 24-M són les primeres eleccions on realment la ciutadania, amb el seu vot, ha demostrat democràticament que vol que algunes coses canviïn. Només així s’entén que una persona totalment desconeguda fa uns cinc anys, l’activista Ada Colau, estigui ara en disposició de convertir-se en la primera alcaldessa d’una ciutat internacionalment reconeguda com és Barcelona. I el mateix passa a Madrid.

En paral·lel a l’esclat de la crisi va engegar el moviment social dels indignats (15-M) i, a partir d’aquí, a poc a poc, aquest sentiment de bona part de la població es va anar canalitzant cap a la creació de noves forces polítiques que avui, set anys després, tenen un paper important dins de les principals institucions de Catalunya i l’Estat.

Els resultats de diumenge passat, amb ajuntaments molt més diversos i menys monolítics que en èpoques anteriors, són un clar reflex dels sentiments que la societat experimenta després de tants anys de penúries econòmiques, de frustracions i de decepcions davant d’un sistema que semblava perfecte i dels seus gestors. Aquesta és, doncs, la victòria de la gent, que ha deixat la desafecció política de banda i ha decidit, una vegada més, exercir el seu dret a les urnes. Vots que conviden a reflexionar els que sempre han estat (i encara són) a les institucions i que insten els nous a no decebre la confiança dipositada per la ciutadania.

Aquestes formacions emergents, cadascuna amb el seu discurs i amb la seva visió de les coses, s’ha guanyat democràticament poder ser influents des de dins. Ara els queda el més difícil, actuar com a gestors i no pas com a activistes i tot això sense trair el seu discurs, moltes vegades enfrontat a la realitat d’un món globalitzat i altament fiscalitzat per les regles de la comunitat internacional.