En pocs dies les urnes desvetllaran moltes de les incògnites que envolten les municipals d’aquest 24 de maig, unes eleccions peculiars pel desgast generalitzat que ha patit la classe política en els darrers temps i pel fet que Catalunya, com a país, ha de decidir el seu futur polític el pròxim 27 de setembre. La tònica general, tot i que hi pot haver excepcions en algun municipi del territori, és que els grans partits, uns més que altres, perdran suport de la ciutadania, i tots els escenaris apunten a una caiguda de la representació de formacions com ara CiU, PP, PSC i ICV… Per contra, les formacions de nova formada, com ara Podemos i els seus derivats, Ciutadans, Ara, CUP, Guanyem, candidatures independents i moltes d’altres menys conegudes podrien entrar en escena en més d’un ple municipal, especialment aquelles que l’hagin encertat amb el seu cap de llista local. Caldrà veure què passa amb ERC, un partit que ara fa un parell d’anys aspirava a convertir-se en la força més votada al conjunt de Catalunya però que ha perdut lideratge en el procés sobiranista després de no donar suport explícit a la consulta sobiranista impulsada pel president Artur Mas el passat 9N.
Aquestes eleccions són peculiars, fins i tot perquè fins ara no es coneixen enquestes d’intenció de vot al territori. Ni tan sols pel que fa a la capital tarragonina, on el resultat electoral que assoleixi cada formació sí que pot servir d’alguna manera per mesurar la salut de les sigles de cada partit amb la vista posada en les decisives eleccions plebiscitàries de la tardor. De ben segur que les diferents candidatures disposen dels seus estudis i sondejos, però en aquesta ocasió no s’han filtrat als mitjans de comunicació. En aquesta contesa, per tots els condicionants i perquè per primera vegada hi ha una gran bossa d’electors que decidiran a l’últim moment, és millor tenir les cartes guardades. Mentrestant, la gent interessada en política municipal (cada vegada un grup més minoritari), es dedica a fer porres sobre els resultats que aportarà el 24M i sobre els imprescindibles pactes que les diferents formacions hauran de tancar per aportar governabilitat a les administracions més pròximes a la ciutadania.