Segons l’enquesta de La Vanguardia de diumenge passat, sembla que els independentistes ho tenim malament. Al partit del govern l’ha desgastat la crisi i la corrupció i els vots que perd no són pas per a Esquerra, que ha ensenyat massa l’orella amb els seus interessos de partit. Iniciativa, amb els seus dubtes, ara sí, ara no, ara no, ara sí, també ha perdut molts vots, que ha guanyat la CUP. Però la meva lectura de tot plegat és que el procés s’ha esbravat per la manca d’unitat. D’aquella estampa tan bonica, i per la història, de quan tots aquests partits es van posar d’acord per convocar el referèndum per la independència, que mai no ens van deixar celebrar, només ens en queda el record i la nostàlgia. Crec que està ben clar que els votants castiguen la manca d’unitat que mostren actualment els partits. La CUP, l’únic partit que ha donat diverses mostres de saber que l’objectiu prioritari és aconseguir la independència per damunt de signes, idees i atacs, s’ha vist recompensada amb escreix.
L’altre partit que segons l’enquesta ha guanyat molts votants és Ciutadans, un partit nacionalista espanyol de dretes, que pren vots majoritàriament al PP, però també a Convergència i al PSC. Se’m fa estrany que votants de partits tan diferents hagin fet cap a Ciutadans. M’he mirat el seu programa i no hi veig res diferent del que prometen els altres: reactivació d’empreses i autònoms, lluita contra la corrupció, reforma educativa – només faltaria! – i que la fiscalitat no la tocarien. No em queda sinó pensar que aquest partit és com un calaix de sastre on cap tot, que ha adoptat una bona estratègia, la que el seu líder aparegui als mitjans avui sí, demà també. És allò del màrqueting que parlava l’altre dia. Només em queda felicitar-lo per la millora, encara que segueixo pensant que ven fum.
Com que per molt que diguin les enquestes, mentre hi ha vida hi ha esperança, jo no deixaré de creure que podem guanyar fins que els resultats del 27S em demostrin el contrari. Mentrestant, si el procés s’ha esbravat per culpa dels polítics, l’únic que hem de fer és sacsejar-lo els qui no ho som. A veure si tornen a sorgir bombolles i es barregen i es fusionen i tornen a ser tots un. Aquesta és la gran oportunitat històrica per Catalunya, no ens l’hauríem de deixar escapar, però en tot cas no serà l’única perquè el procés està engendrat; que neixi només és qüestió de temps. No cal emmirallar-nos en ningú, però, ni que només fos per guanyar temps, estaria bé aprendre dels errors dels altres; en el referèndum d’Escòcia va guanyar el no, i ara, en canvi, sembla que molts dels que van votar no, votarien sí.