El CaixaForum acollirà al 2016 l’exposició ‘Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat’

És la primera gran mostra monogràfica dedicada a un dels fotògrafs del país més importants del període d’entreguerres

Per . Actualitzat el

Gabriel Casas va ser un dels primers fotògrafs del país que van adoptar el llenguatge de la Nova Visió per crear noves narratives visuals. Les seves fotografies van tenir una gran repercussió i van il·lustrar revistes, llibres i també van ser utilitzades per a la creació de cartells propagandístics. Va renovar la forma de fer informació visual amb la utilització dels fotomuntatges, els punts de vista inusuals, la fragmentació, la magnificació, la repetició d’elements i l’abstracció. Les seves innovadores imatges es van publicar a les revistes més importants de la època, com ara Barcelona Gráfica, Imatges, D ‘Ací i D’Allà, entre d’altres.

Casas va realitzar una enorme producció, de la qual es van poder salvar 20.000 imatges, la resta van ser decomissats el 1939 o es van perdre durant els múltiples trasllats que va patir el seu estudi. A més de les 120 imatges que s’exposen també es presenten diferents materials documentals com ara revistes, portades de llibres, cartells o fullets, que van ser els espais que el fotògraf va fer servir habitualment com a plataforma de difusió dels seus treballs.

L’exposició es desplega en 4 àmbits temàtics que connecten Gabriel Casas amb la Nova Fotografia, amb els temes de la modernitat i amb les preocupacions socials i polítiques del seu temps.

Període de formació

Durant els anys de formació de Gabriel Casas, Barcelona es va convertir en una de les capitals del modernisme europeu. L’arquitectura, la pintura, el disseny gràfic i industrial estaven molt presents a la vida de la ciutat a través de les obres dels arquitectes com Antoni Gaudí o Puig i Cadalfach, de les pintures i cartells de Ramon Casas i també de les fotografies de Pere Casas Abarca, Miquel Remon o Rafael Areñas, fotògraf pictorialista a l’estudi de qui Casas comença a treballar el 1908.

El 1913 Casas s’exilia a Buenos Aires per evitar el servei militar i anar a la Guerra del Marroc, i no retorna a Barcelona fins l’any 1918. La ciutat que Gabriel Casas retroba està en plena transformació i havia esdevingut el refugi d’artistes de l’avantguarda internacional com ara Francis Picabia, Albert Gleizes, Otho Lloyd, Arthur Cravan o Robert i Sonia Delaunay, que van arribar fugint de la Primera Guerra Mundial. És en aquest moment que Casas s’independitza i comença a compaginar el treball a l’estudi amb la fotografia d’informació, tot especialitzant-se en fotografia esportiva. Els esports, molt associats a la vida moderna, havien esdevingut un espectable de masses i ocupaven moltes pàgines als diaris i revistes.

El llenguatge de la Nova Visió

Gabriel Casas va ser un dels primers fotògrafs espanyols que va fer servir el llenguatge de la Nova Visió i els recursos estètics que havia descrit Moholy-Nagy als seus textos. Durant aquest període va utilitzar els picats, contrapicats, sobreimpressions, descentraments de l’eix de simetria i fragmentacions, per crear un llenguatge que es diferenciava molt de la producció d’altres fotògrafs del moment.

Arran la gran crisis de 1929, les societats occidentals es trobaven molt empobrides. La premsa comença a posar atenció als temes socials i Casas va contribuir a denunciar i donar visibilitat a les desigualtats i a crear un imaginari de les classes desfavorides de la Barcelona de 1930. Però també s’interessa pel retrat, igual com la majoria dels fotògrafs professionals. La seva activitat com a fotògraf de premsa li va permetre realitzar nous apropaments en aquest tipus de fotografies i jugar amb una estètica documental, amb el surrealisme i els recursos de la Nova Visió. Va fer fotografies tant de celebritats com de persones anònimes.

A partir de 1931, amb la proclamació de la Segona República, es va iniciar un període de gran efervescència cultural i de canvis socials, així com una important renovació de la producció artística. Aplicant els programes de les avantguardes, els artistes espanyols van revolucionar el disseny gràfic i la publicitat, i van associar la fotografia i la tipografia per crear noves narratives.

Fotògrafs com ara Casas, Josep Sala, Pere Català Pic, Compal o Josep Massana van realitzar muntatges fotogràfics per a Myrurgia, Xocolates Juncosa, Joyería Roca, Perfumerías Gal o Cottet que es van publicar a les pàgines de revistes com D’Ací i D’Allà, Imatges, Revista Ford, A.C. Documentos de Actividad Contemporánea. El món editorial va tenir una gran expansió i va ajudar que el públic es pogués familiaritzar amb els creadors moderns, tant nacionals com internacionals. Malgrat això, totes aquestes plataformes culturals sorgides durant la segona República van quedar truncades per l’alçament contra el Govern de la República.

Durant la Guerra Civil, Casas treballà com a fotògraf per a la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura, Economia i al Comissariat de Propaganda. Després de la guerra va ser condemnat a presó i desposseït del permís per exercir com a fotògraf de premsa. Des d’aquest moment es va dedicar a la fotografia industrial, al retrat i a la publicitat i la il·lustració.