Botiga de Salut acull una xerrada sobre dislèxia en infants

A càrrec de la neuropediatra M. José Mas, que explicarà el procés d’adquisició de la lectoescriptura i com es pot detectar aquest trastorn

Per . Actualitzat el

La doctora M. José Mas és neuropediatra, una especialitat que tracta les patologies específiques del sistema nerviós de nadons, lactants, nens i adolescents. La doctora Mas desenvolupa la seva activitat als centres de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i és la responsable del bloc «Neuronas en crecimiento».

Abans que res, què s’entén per dislèxia?
La dislèxia es basa en un dèficit fonològic, és a dir, una dificultat per associar correctament cada lletra escrita amb el seu so corresponent. En paraules entenedores, una persona dislèctica és aquella que no és capaç d’ajuntar les lletres o donar-los un sentit. No se’n coneix la causa exacta, però cal remarcar que no es tracta d’una falta d’esforç o de motivació.

Per què considera que és interessant fer una xerrada sobre dislèxia?
Principalment perquè hi ha molt desconeixement al voltant de la dislèxia, des de tots els nivells. Sovint es confon amb altres trastorns, com la hiperactivitat, el dèficit d’atenció… I, a més, com dic, no té res a veure amb la intel·ligència, tot i que sovint és causa de fracàs escolar i repercuteix en el desenvolupament emocional de l’infant. Evidentment, la xerrada se centrarà en la dislèxia en els nens.

I com s’estructurarà?
Partim del fet que llegir no és un fet natural sinó que se n’ha d’aprendre i en aquest aprenentatge intervenen molts processos neuronals que cal tenir en compte. Així que durant la xerrada parlarem, d’una manera general, del desenvolupament cerebral, de l’adquisició de la lectoescriptura, de les característiques de la dislèxia i de la manera com afecta els infants que la pateixen. En definitiva, la intenció de la xerrada és explicar les característiques del neurodesenvolupament d’una manera clara i entenedora.

A qui va adreçada la xerrada?
La xerrada està adreçada al públic en general, pares i mares, docents… Cal pensar que l’escola és l’àmbit on abans es detecta aquesta disfunció que, també cal dir-ho, no té un tractament mèdic sinó pedagògic.