Sant Jordi. Les editorials es freguen les mans, els escriptors dibuixen castells en l’aire –els aspirants a escriptor, més– les llibreries es demanen si les vendes d’aquest Sant Jordi els permetran arribar al pròxim sense haver d’abaixar persianes.
Sant Jordi és la gran Festa del Llibre a Catalunya. Cada any, el nombre de llibres venuts augmenta i això està molt bé, però jo em pregunto: quants d’aquests llibres, i sobretot dels més venuts, seran llegits, a part de ser comprats? I encara més, quants deixaran bon gust de boca al lector?
Ja fa temps, vaig preguntar a un amic meu, més versat que jo en temes literaris, com es feia per escriure un best-seller. Ell es va posar a riure i em va dir: un best-seller no té res a veure amb com s’escriu; un best-seller depèn de la bona campanya de màrqueting que se li faci. Naturalment, li vaig dir que era un exagerat; ara penso que no tant.
Hi ha números veritablement vertiginosos de llibres que han tingut un boom de vendes i en realitat tenen ben poca qualitat literària. No n’anomenaré cap aquí, segur que tots en tenim l’experiència. Compres un llibre amb grans expectatives, perquè l’han enaltit fins al capdamunt, i quan l’acabes, encara estàs esperant que t’aporti alguna cosa. És un mèrit, o un demèrit, del màrqueting. Conèixer-ne els secrets és la clau de l’èxit, de vendes, és clar.
Que el màrqueting és dolent? No, no és això. El màrqueting, mesurat, i és la meva opinió, és necessari. Si els lectors no saben d’un llibre, no el podran comprar ni llegir. I avui en dia, no n’hi ha prou a tenir-lo a les llibreries; a les llibreries, els llibres hi són a milers. Però el màrqueting a sac, en general no atén a la qualitat, en aquest cas literària, sinó només al negoci de les vendes, en aquest cas, de les vendes de llibres.
Després de parlar amb el meu amic vaig adonar-me que la meva pregunta no estava ben formulada. En realitat, jo volia saber com s’escrivia un bon llibre i no pas un best-seller. Ja fa uns anys d’això i crec que puc respondre’m jo mateixa a la pregunta, encara que la meva resposta no és, ni de bon tros, el descobriment de la sopa d’all: no hi ha cap fórmula màgica per aconseguir escriure un bon llibre. Es poden tenir pautes, ingredients, recursos, temes… però el toc final de gràcia l’ha de posar l’autor. Ara bé, un cop escrit, crec que podem reconèixer un bon llibre perquè amb el pas del temps es manté –en el record dels qui l’han llegit i, no exagero, en l’empremta que ha deixat en la seva vida– independentment de les campanyes de màrqueting.
Només cal que pensem en aquells llibres escrits fa segles, quan no existia el màrqueting, fins i tot aquells publicats després de la mort de l’autor, perquè en vida va patir allò que podríem dir un màrqueting negatiu, fos per prohibir-lo o per desprestigiar-lo.
Bé, el meu desig per vosaltres, per aquest Sant Jordi, és que escolliu un bon llibre, que gaudiu llegint-lo i que, en acabar-lo, sentiu que sou una mica, ni que només sigui una mica, diferents.