Alguns ho atribuiran a la manca de recursos a l’Ensenyament, d’altres a l’excessiva exposició dels infants a continguts violents a la televisió i a Internet, altres a la manca de control i educació parental i altres diran que es tracta d’un cas aïllat, d’un accident, provocat per un trastorn mental imprevisible i de conseqüències nefastes.
I segurament tots tindran una part de raó.
El tràgic succés viscut aquesta setmana a l’Institut Joan Fusté del barri barceloní de la Sagrera, amb la mort d’un professor i lesions a diversos alumnes per part d’un escolar de 13 anys, ens ha de portar irremeiablement a l’anàlisi i a una profunda reflexió per tal que fets similars no es tornin a produir. No ens podem permetre, com a societat, que ens passi quelcom similar al que s’experimenta als Estats Units, on les notícies d’assalts violents als centres docents del país són una constant.
Afortunadament, a casa nostra es tracta d’un cas aïllat. D’un fet excepcional que ha commocionat tot el país. Però no per això deixa de ser important. Aquesta és la primera vegada (almenys que hagi transcendit) que a Catalunya un professor mor assassinat a mans d’un alumne, però els professionals de l’educació i la societat en general fa temps que alerten del progressiu increment dels comportaments violents i incívics entre els joves i de la creixent manca de respecte i empatia que els nostres infants i adolescents mostren envers els seus professors, els seus companys, el proïsme i, fins i tot, envers els seus propis pares i familiars.
El cas de l’Institut Joan Fuster és, efectivament, un cas aïllat, però cal treballar a fons des de l’arrel de la societat perquè no es converteixi en un fet que marqui tendència. L’eradicació dels comportaments incivilitzats a les aules (i a tots els espais socials) és una obligatorietat que ens hem d’imposar si volem garantir un futur millor per a tots i totes. I aquesta és una missió en què tots els que formem part d’aquesta societat ens hem d’aplicar a fons. Ens ho hem de fer mirar.