Parlar de Benet Jané (CiU) i de Martí Carnicer (PSC) és fer-ho sense cap mena de dubte dels dos personatges polítics més rellevants de les darreres dècades a la capital del Baix Penedès. Ambdós, rivals polítics durant anys i anys al consistori, han compartit alcaldia durant la darrera legislatura en un acte d’entesa que ells mateixos han qualificat de necessària per facilitar la governabilitat del municipi en anys de dificultat econòmica sense precedents. A punt d’esgotar la legislatura, els dos màxims responsables de l’Ajuntament del Vendrell, que han protagonitzat un cas paradigmàtic de mandat compartit en un municipi important del territori, es mostren satisfets de la feina feta en el període 2011-2015.
Martí Carnicer, alcalde, i Benet Jané, primer tinent d’alcalde. Si aquesta entrevista l’hagués fet fa un parell d’anys, els càrrecs haurien estat a la inversa…. Com és possible que dos rivals polítics històrics hagin governat conjuntament i amb cert èxit al Vendrell?
Benet Jané: Hi ha persones que no s’entendran mai i, en canvi, hi ha persones que són proclius a arribar acords. Nosaltres, tot i ser que som rivals polítics en formacions diferents, sempre hem estat proclius a arribar a acords. És cert que fa molts anys que estem en política i hem estat adversaris, però mai enemics. En la campanya electoral de les municipals de 2011, tot i que cadascú defensava el seu programa de partit, en Martí i jo ja coincidíem en la diagnosi i en les dificultats que el consistori travessava amb motiu de la crisi, fet que després es va reflectir en l’acord a què vam arribar per donar governabilitat al Vendrell en una època en què ha calgut prendre decisions complicades.
Martí Carnicer: Fa molts anys en Benet i jo ja havíem col·laborat en altres activitats, fins i tot abans d’entrar a l’Ajuntament. Sempre hem mantingut aquest clima d’entesa malgrat que som de forces polítiques diferents. Les connotacions econòmiques i socials del municipi han propiciat l’entesa d’aquesta darrera legislatura. La meva valoració és que aquesta entesa ha funcionat correctament i que els grans temes del municipi no s’han aturat malgrat les dificultats econòmiques que ha patit el consistori per la davallada dels ingressos.
I com valora la ciutadania el fet d’haver tingut dos alcaldes alhora?
M.C: Jo crec que bé, en termes generals. En determinats moments potser algú ha trobat a faltar el folklore del debat polític entre govern i oposició als plens municipals, però un cop es van donar els resultats electorals de la primavera de 2011, i immersos en plena crisi econòmica, tothom va entendre que el municipi necessitava una entesa entre les dues principals forces polítiques, una entesa que en tot moment ha estat oberta a la resta de formacions amb representació al ple. Sincerament, crec que alguna de les coses que s’han hagut de fer durant aquest mandat haurien estat molt difícils d’aplicar sense un gran acord. No hem hagut d’estabilitzar els pressupostos, els hem hagut de reduir. I això no és fàcil si no es disposa d’un govern de consens. És molt fàcil entrar en la demagògia política i criticar els ajustos pressupostaris si no es té la responsabilitat de governar.
B.J: Pensi que la legislatura es va iniciar amb un pla d’ajust econòmic per poder fer front a la caiguda d’ingressos de 4 milions d’euros anuals que en temps de bonança generava la construcció. Hauria estat molt fàcil carregar contra aquest pla d’ajust des de l’oposició, però tant CiU com el PSC sabíem que realment tocava ajustar els números en benefici de l’administració municipal. I tot l’ajust, cal destacar-ho, s’ha fet durant aquest mandat sense haver acomiadat cap empleat de l’Ajuntament.
És cert que el Vendrell i el conjunt del Baix Penedès han estat especialment castigats per la crisi després d’anys de fort creixement econòmic i demogràfic.
B.J: Vam créixer molt ràpidament per la nostra ubicació geoestratègica (a prop de Barcelona i de Tarragona). Per aquesta proximitat amb l’àrea metropolitana érem un municipi que generàvem moltes expectatives, especialment a partir del boom de la construcció, que ens va fer créixer d’una manera molt ràpida i efervescent. I en els darrers anys hem notat la crisi potser per damunt d’altres poblacions que s’havien mostrat menys dinàmiques en temps de bonança.
M.C: Precisament aquesta pèrdua de dinamisme en el sector de la construcció en l’àmbit de Catalunya ha afectat el municipi, si bé aquests anys de crisi hem aconseguit mantenir un bon comportament en els altres dos sectors estratègics del Vendrell: el turisme i el comerç. El problema més rellevant que tenim al municipi ara per ara és l’alt nivell d’atur especialment entre la població que es dedicava, de manera directa o indirecta, al sector de la construcció.
I després d’aquests ajustaments pressupostaris podem dir que el Vendrell està preparat per al futur?
M.C: El Vendrell està estabilitzat des del punt de vista econòmic. No tenim dificultats per retornar el deute i hem reduït molt el termini de pagament a proveïdors. Crec que estem en condicions de fer una repensada per decidir què volem per al Vendrell del futur des d’una base econòmica ferma i estable.
Comenten que la reducció dels recursos econòmics ha obligat l’Ajuntament a reduir el nombre d’actuacions. Què no ha deixat de fer l’Ajuntament?
B.J: Fonamentalment hem dedicat els recursos disponibles a les persones i a les famílies, especialment aquelles més afectades per la situació de crisi. Aquest era l’objectiu fonamental que hem intentat complir al màxim. Pensi que en l’inici de la legislatura els serveis socials municipals i les entitats ajudaven unes 160 famílies i ara acabem el mandat arribant a més de 400 amb serveis ben diversos com els menjadors socials, els tiquets de menjar…. És un tema molt important que s’ha impulsat molt durant el darrer mandat. Pensi que tenim unes 4.000 persones sense feina i una important bossa de persones necessitades. Aquí hem de donar les gràcies al suport i col·laboració que rebem de les entitats del tercer sector, com ara Càritas i Nens del Vendrell, que fan possible que l’ajut i el servei social arribi al màxim de gent possible.
M.C: L’única partida del pressupost municipal del Vendrell que ha anat pujant any rere any ha estat la destinada als serveis socials. I, si ho comparem amb la resta de consistoris del nostre entorn, veiem que el Vendrell ha fet un gran esforç en aquest àmbit, esforç que cal mantenir en el futur.
El Vendrell continua sent un poble dinàmic malgrat la caiguda de l’activitat de la construcció?
B.J: No ha estat fàcil, perquè la construcció representava més del 25% del nostre Producte Interior Brut (PIB). Trobar fórmules per superar això en quatre anys és molt complicat. Però crec sincerament que si hem pogut aguantar aquesta situació ha estat gràcies a un bon nivell d’activitat turística, comercial i de serveis. Afortunadament el Vendrell és un municipi geogràficament molt ben ubicat i és capital comarcal amb bons serveis com l’hospital, els registres, els jutjats…. Creiem que amb tot això podem encaminar el nostre futur amb millors perspectives. La prova d’aquest futur és que es creen nous negocis als locals que han quedat buits i, a més, les grans superfícies continuen apostant pel Vendrell. Això vol dir que els seus estudis de mercat veuen que aquí hi ha negoci i que n’hi haurà encara més en el futur.
M.C: I comencen a aparèixer franquícies que aposten per venir al Vendrell. I una cadena gran no aposta per un lloc que no té futur. Són símptomes i senyals que conviden a pensar en una recuperació progressiva a partir d’ara.
I com anem de solidaritat envers aquestes famílies que ho estan passant malament?
B.J: Ja hem dit que tenim un ampli teixit d’entitats que, juntament amb els serveis socials del consistori, ajuden al màxim les persones que més ho necessiten. Ara, per exemple, hem iniciat per segon any una campanya solidària de compra de medicaments a farmàcies del municipi per tal que les persones que no poden pagar els seus tractaments tinguin accés als medicaments.
M.C: El més important és crear sinergies perquè la gent del poble pugui participar en l’ajut als seus conciutadans que ho necessiten. No es tracta només de donar una imatge de solidaritat, sinó d’aconseguir que en el pensament col·lectiu de la ciutadania la solidaritat formi part de la vida. Hem d’aconseguir ser conscients tots que la pobresa és un problema de tothom, no només de les persones que la pateixen directament.
Una altra aposta del consistori és l’educació…
M.C: Amb la nova escola Marta Mata, que integra també l’antiga escola dels Còdols, el Vendrell ja no té cap centre educatiu en mòduls prefabricats provisionals ni per a primària ni per a secundària. És un dels pocs que s’ha fet a Catalunya en els darrers anys. A mitjà termini no tenim cap problema de places i disposem dels recursos docents adients per al volum de població. I això és bàsic. Aconseguir l’escolarització de tothom és una de les claus perquè el Vendrell del futur sigui millor. També estem molt preocupats per formar les persones adultes que s’han quedat sense feina i que a través de l’educació poden trobar una via per reincorporar-se aviat al mercat laboral, per això també s’ha creat amb la Generalitat el nou centre d’adults.
B.J: El governant que no inverteixi en educació està molt equivocat. Afortunadament tant a l’Ajuntament com a l’actual govern de la Generalitat ho tenim molt clar.
El Vendrell és capital comarcal des del punt de vista econòmic, de serveis… i cultural també?
M.C: Sincerament penso que el patrimoni cultural del Vendrell va molt més enllà de la comarca, de Catalunya i transcendeix a àmbits internacionals, per exemple, amb la figura de Pau Casals. Tenim la sort que el Vendrell ha estat bressol de personatges il·lustres de Catalunya com el mateix Pau Casals, Àngel Guimerà, Andreu Nin, Apel·les Fenosa… La dimensió artística i humana d’aquests personatges són patrimoni del Vendrell i treballem conjuntament amb la resta d’administracions per fer la gestió cultural que mereixen aquests noms. Quan parlem de la projecció del Vendrell no ens oblidem mai del nostre aspecte cultural, que forma part de la idiosincràsia del municipi. No només per l’obra d’aquests autors, sinó també pel llegat que han deixat al poble com, per exemple, la Vila Casals, que és digna de visitar.
B.J: Al turista que ve a les nostres platges li proposem constantment que s’endinsi en el ric patrimoni cultural del Vendrell… que conegui la història de Pau Casals, de Fenosa… que visiti els nostres museus…. Hi ha molts municipis a la demarcació que tenen platges esplèndides com les nostres, però el que és segur és que mai no podran oferir al visitant un llegat com el de Pau Casals.