Ja vam dir que això de tenir detalls amb les persones del teu voltant mola. Mola perquè reparteixes bon rotllo, mola perquè amb una mica de sort comences una cadena que fa un món millor i, per què no dir-ho, mola perquè tan bon rotllo també t’acaba repercutint. I què passa quan t’arriba la cadena? Què passa quan el detall te’l fan a tu? Per desgràcia, com que és una cosa poc habitual no sempre saps com gestionar-ho, sobretot si el detall ve d’una persona amb qui no tens confiança. De vegades et sents tan agraït que vols fer el mateix per l’altra persona. D’altres vegades tens la sensació que cal equilibrar la balança. Aquesta sensació no és gaire agradable i et mou compensar el detall com més aviat millor fent alguna altra cosa que sigui més o menys equivalent per quedar en pau. Com quan et conviden a una canya i tu ja vols pagar la següent ronda. Sigui com sigui, si et centres a compensar no treus tot el suc al detall que t’han fet, no gaudeixes de la primera canya, i això ja no mola tant. A més a més, si finalment aconsegueixes compensar, tu et trauràs un pes de sobre però, sense voler, hauràs anul·lat el seu detall, us haureu quedat els dos a zero. Quan algú fa un detall, dedica un temps i una il·lusió per aconseguir una reacció en tu, fer-te sentir bé. Per això, quan nota que aquesta reacció queda tapada per la necessitat de compensar, el detallista sent que el seu esforç no ha servit per res i pot sentir frustració. Així que, tot i que sigui amb la millor de les intencions, tot i que sigui per seguir amb la cadena del bon rotllo, això de compensar acaba produint l’efecte contrari. Per això aquesta setmana et vull proposar un truc diferent: no compensar, recompensar. Compensar és fer una cosa equivalent en direcció contrària per quedar a zero. Tornar el favor. En canvi, recompensar és agrair l’esforç de l’altra persona fent una cosa especialment pensada per ell o per ella.
El detallisme és com una conversa. Quan un té un detall és com si estigués parlant. Si tu vols compensar al mateix moment és com si et posessis a parlar a la vegada sense escoltar. Així que el truc és molt senzill, quan et parlin, escolta. Si t’ha agradat el detall que ha tingut i vols agrair-l’hi, el millor que pots fer és gaudir. Posa en valor l’esforç que ha fet i, sobretot, gaudeix-lo perquè aquesta era la reacció que buscava quan ho preparava. I si tu també vols respondre és important que ho facis quan l’altra persona hagi acabat i que no repeteixis el mateix que ell o ella perquè semblarà que no escoltaves. Espera a tenir el detall un altre dia i procura que sigui una cosa ben diferent de la que ha fet per tu, que no es puguin comparar. Així no tindrà la sensació que vols quedar en paus sinó que et va agradar tant el que va fer que vols recompensar-lo. Prova-ho i m’expliques com va!