De la pantomima romana al teatre contemporani

‘Transicions’ són dos espectacles anacrònics en una sola sessió

Per . Actualitzat el

Els tarragonins Zona Zàlata, després de 25 anys sobre l’escenari, han creat dues audiències ben diferenciades. Per una banda, la que podríem anomenar «de tota la vida». Aquells espectadors que busquen en les propostes dels «zalateros» allò que no existeix a Tarragona i que és gairebé impossible de trobar dins del teatre català actual: un llenguatge escènic hereu d’aquells noms propis del que fou teatre contemporani durant el segle passat, com Kantor, Grotowski o Barba. Malauradament, al segle XXI i al nostre país, aquesta manera de fer teatre ha estat substituïda per les comèdies del Joan Pera i la Cubana, per les adaptacions d’obres clàssiques que fan en Pou, en Broggi, en Belbel i companyia, o pels musicals que salten de la Gran Vía de Madrid als teatres barcelonins. Uns productes tan dignes com qualssevol altres però que posen en dubte la salut del teatre que, com passa amb les altres disciplines artístiques, hauria d’evolucionar si es vol fer valdre.

Hom pot pensar que estem parlant d’un públic reduït aquest que anomenem «de tota la vida» dels Zàlata i potser no s’equivocaria. Però més enllà del seu nombre, els seguidors de Zona Zàlata són espectadors que prefereixen viure en primera persona l’experiència d’anar al teatre, més enllà del fet tan tarragoní de treure l’abric de bisó de l’armari i a anar a veure la darrera producció multimilionària de la capital. «La Comèdia de l’art del segle XXI» dels zàlata, tal com el seu director, el Joan Pascual, l’anomena, ha permès els espectadors trencar la quarta paret que encara arrossega el nostre teatre, tot i l’arribada del cinema (obligat a tenir aquesta separació amb el públic) ja fa més de cent anys. La dramatúrgia del Joan ha fet que aquests pocs o molts seguidors s’emocionessin amb els Records d’una guerra que ho són totes. Que es perdessin en la plasticitat de No deixeu que llegeixin per vosaltres, estrenada a l’interior d’una església amb un atrezzo de diversos centenars de llibres. O que es petessin de riure amb algunes de les escenes més hilarants del Bosc sagrat, un món de neveres i rentadores habitat per uns «follets contemporanis» que ressalten defectes de la nostra societat com el consumisme extrem al qual estem sotmesos. Justament aquests personatges immersos en un centre comercial que protagontitzaven el Bosc Sagrat, tornen a escena amb Transicions aquest cap de setmana.

La proposta s’estrena el dissabte i, sens dubte, no decebrà al públic «zalatero de tota la vida». Però enguany el Joan i el seu equip van més enllà i assalten una audiència que també tenen fidelitzada gràcies als més de deu anys que la companyia fa que treballa frec a frec amb el Festival Tàrraco Viva, duent a terme tasques de reconstrucció històrica de les arts escèniques romanes. En aquest camp, els Zàlata, juntament amb l’Aula de Teatre de la URV s’han guanyat un públic ben diferent. En molts casos desconeixedor d’aquest faceta primigenia i gamberra dels «zalateros». El públic de Tàrraco Viva ha trobat en les representacions d’obres clàssiques romanes de la companyia tarragonina una garantia d’entreteniment gràcies a la dicció contemporània que hi imprimeixen. Més enllà de portar a escena els textos de Plaute, els Zona Zàlata han apostat per reescriure aquell teatre popular romà perdut, el que es feia pel carrer. Van començar amb les farses atel·lanes (precursores de la Commedia dell’arte) i van continuar amb la recuperació de les pantomimes. Fruit d’aquesta dècada i escaig de feina, a la darrera edició de Tarraco Viva, Zona Zàlata va estrenar A la casa de Mecenes, un espectacle que barrejava textos clàssics, amb una posada en escena típica del teatre popular romà i pantomimes.

Aquest dissabte i aquest diumenge, els Zona Zàlata proposen als seus dos públics l’evolució lògica: que es coneguin. Si ho fan, si ho feu, us adonareu que no sou tan diferents perquè com diu el Joan, «fer un recorregut per la història del teatre seria molt pretensiós. Incorporar registres de la tradició teatral i del teatre popular i cercar un llenguatge propi i actual seria plausible i recomanable. Amb aquest espectacle hem fet una mica de tot això, i alguna cosa més: gaudir de la comèdia, de la farsa i de la pantomima com a eines imprescindibles per explicar històries».
Transicions són, doncs, dos espectacles en un. Partint de la pantomima clàssica romana —A la casa de Mecenes—, els espectadors s’endinsaran, a poc a poc i sense avisar, amb una transició subtil, en una nova història —Santa barra— situada en un món actual, proper al teatre dansa i que els Zona Zàlata descriuen com «la Comèdia de l’art del segle XXI». Música en directe com és habitual i moltes dosis d’acció sobre un escenari que sempre els queda petit siguin molts o pocs els espectadors.

Transicions
ZONA ZÀLATA
Dissabte 14 de març 21.30 h
Diumenge 15 de març 18.30 h
Teatre Metropol