Confiança

Per . Actualitzat el

confiançaMoltes vegades necessites que una persona que no coneixes gaire t’ajudi en alguna cosa, ja sigui fer la teva feina, comprar el pa o donar-te una mica de «carinyo». Per això li demanes que confiï en tu, que no prendrà mal pel fet d’ajudar-te. Aquesta persona, que no et coneix gaire, ha de fer un acte de fe i creure-s’ho. Acte de fe que serà més o menys difícil depèn del que demanis; no és el mateix dir que t’emportes una barra de pa i ja la pagaràs l’endemà que emportar-te un Ferrari. També depèn de les seves experiències. Si al barri tothom s’emporta la barra de pa i ningú li paga després, no crec que et deixi marxar sense pagar, per molt que el pa només li costi 50 cèntims. Però el que realment importa és el que tu transmets. Aquella sensació feta de mil petites coses que li diu a l’altra persona «si, sóc bona gent, confia en mi» i això depèn de tu. Com ho pots fer? Doncs l’altre dia en una conferència Pablo Adán va compartir un petit truc que crec que pot ser molt útil: si dius als altres que sóc com els altres poden comprovar que sóc, genero confiança. La idea és tan senzilla com potent. La confiança no és més que l’assumpció que una persona actuarà d’una determinada manera en una situació, és com fer una aposta. Com en una partida de pòquer, el teu interlocutor estarà atent a tot el que fas per veure per on sortiràs. Mirarà si sues o si et surt algun tic a l’ull per evitar que li fotis tots els diners. El que passa és que en aquest cas no li vols fotre els diners, no esteu en equips contraris sinó al mateix bàndol. Així que si li vols demostrar que no vas de farol, ensenya-li les cartes. Dóna-li la informació que pugui comprovar i que sigui coherent amb allò que li has explicat. Explica-li a la panadera que ets família de la Paquita, la que compra dos pans de mig cada dia.