Si un fa un exercici de retrospecció arribarà a la conclusió que a la N-340, en els darrers 50 anys, l’únic que ha canviat de manera substancial són els cotxes que hi circulen. A la dècada dels 70 del segle passat hi transitaven turismes com el Renault 12, el Seat Málaga, el Fiat Ronda i, fins i tot, algun Mercedes 300 (la majoria de matrícula alemanya). Tots plens de gom a gom… amb nens, avis, àvies, maletes, animals de companyia i tot allò que es pugui imaginar. Sense airbags, sense ABS i sense cinturons de seguretat als seients posteriors. Escenes típiques del turisme a l’Espanya de la transició democràtica.
El temps ha passat i moltes coses han canviat. S’ha definit un límit de passatgers per vehicle i el tipus de càrrega, s’han incorporat grans mesures de seguretat als turismes i les normes de circulació s’han anat revisant i adaptant a la nova realitat. També s’han fet noves carreteres i s’han arranjat les que havien quedat obsoletes o no complien els mínims de seguretat. Totes? No, totes no. Un bon tram de la N340 que passa per la demarcació, entre el nord del Tarragonès i el Baix Penedès, continua pràcticament igual que quan va ser construïda pel «Generalísimo». En matèria viària, la zona més poblada de la demarcació continua ancorada en l’època del Renault 12, sense que cap dels nostres successius governants (ni els d’aquí ni els de les instàncies superiors) hagi estat capaç de dotar les nostres comarques d’una carretera nacional com cal. Una reivindicació històrica que tothom veu legítima, però per la qual ningú no ha fet prou per fer-la realitat. Els alcaldes del territori s’uneixen ara per pressionar el govern de l’Estat perquè aporti una solució a aquesta greu mancança. Hi trobem a faltar la Generalitat de Catalunya i algun municipi important com Tarragona que, tot i que té el seu problema solucionat amb la recent variant de l’A-7, faria bé d’exercir com a capital de la demarcació liderant aquesta petició, potser la més legítima i justa de totes les que tenen pendents les comarques de Tarragona. Mestrestant, continuarem amb un trànsit impossible durant els mesos de calor (tal com passava ara fa quaranta anys) i amb més morts a la nostra penosa nacional.