Aquesta setmana vull jugar als caçadors de mites a la categoria «mites de les emocions». Concretament vull caçar un mite molt estès i que no t’ajudarà gaire a ser feliç: les emocions són bones o dolentes. Com que no tinc un equip d’americans bojos com al programa de la tele, m’hauré de conformar a desmuntar el mite a base de paraules i esperar que em creguis.
Anem al tema. No hi ha emocions bones o dolentes, hi ha emocions. Si preguntes a qualsevol persona a l’atzar quines emocions coneix, segurament et mirarà com si fossis un rus preguntant per una tenda de vodka. I és que això de les emocions no s’estudia al cole sinó que ho hem d’aprendre pel nostre compte. Alegria, pena, por… en saps més? Tant fa. No és un examen! El cas és que no en sabem gaire, però hi ha una cosa que tothom té clar: hi ha emocions bones i emocions dolentes. La tristesa és dolenta, l’alegria és bona, la ràbia és dolenta, l’amor és bo… Com fas aquesta classificació? Doncs, en general, diem que són dolentes les emocions que van de la mà d’un problema. La pena apareix amb una pèrdua, la por quan detectes una amenaça i la ràbia quan vius un conflicte. De fet, aquestes emocions estan tan lligades als problemes que et serveixen per confirmar que passa alguna cosa dolenta. Fins que no plores no veus que estàs realment malament. Com que ningú t’ha ensenyat a gestionar les emocions, creus que si aconsegueixes no plorar, el problema no és tan greu, si no ploro no és per a tant. Sense adonar-te’n, comences a aguantar-te el plor i a bloquejar les emocions «negatives». Per això, si li preguntes a qualsevol com està, et respon: bé. I això, que pot semblar bo, no és gaire sa i ni tan sols és pràctic, perquè aquestes emocions tenen les seves funcions i, quan les bloqueges, no les deixes treballar.
Quina és la seva funció? Les emocions serveixen per sobreviure. Aquí on et veus llegint per Internet al smartphone, els éssers humans érem micos fins fa dos dies. Això de ser un mico era molt perillós, quan no et menjava un tigre et matava un bolet verinós, així que el nostre cervell primitiu es va inventar una emoció per a cada ocasió. El fàstic per no tornar a menjar una cosa que et va fer mal; la por per sortir per potes quan hi ha perill; l’alegria per donar-te energia per seguir fent allò que és bo per a tu, etc. Tot plegat, un sistema molt pràctic on cada emoció té el seu lloc i que desmunta el nostre mite: totes les emocions poden ser bones.
El problema és que el nostre coco és com Internet Explorer i va una mica retardat amb les actualitzacions, així que les emocions no estan gaire adaptades a la ciutat i de vegades no acaben de funcionar. La por, que a la selva et servia per fugir del tigre, no és gaire pràctica quan has de donar una conferència. Per això, fins i tot les emocions que diem que són bones, et poden perjudicar i molt, i si no pregunta-ho a la persona que es gasta el seu sou apostant a la ruleta enmig de l’eufòria.
Així que, tornant al mite, si em preguntes a mi, et diré que no hi ha emocions bones i dolentes, cadascuna té la seva funció i el que has de veure és si et serveix o no.