Tarragona descatalogada

Per . Actualitzat el

Per a la gent de Tarragona de tota la vida, la que coneix la ciutat i els seus innumerables encants, és molt difícil entendre com en ple segle XXI la capital tarragonina pot acumular tants espais públics solemnes i emblemàtics en estat d’abandonament i desús. Regularment, als mitjans de comunicació es parla de plans urbanístics, requalificacions, modificacions de plans d’usos, reordenacions… termes que queden molt bé per escrit però que, malauradament, no acostumen a transformar-se en res tangible que la ciutadania pugui palpar. En aquest inici de 2015, i després de molts anys d’espera, la gent del carrer veu com espais irrenunciables com la Savinosa, la Ciutat Residencial, la Tabacalera o el Banc d’Espanya (que ara sembla que es transformarà en un espai museístic per a les grans companyies químiques del nostre entorn) continuen acumulant merda amb l’amenaça de convertir-se definitivament en estructures irrecuperables per a una ciutat que presumeix i aspira a consolidar-se com a segona urbs més important de Catalunya.

I per què és tan difícil trobar una sortida a tots aquests equipaments?

L’explicació a l’estat d’abandonament de tots aquests espais cal trobar-la, d’una banda, en les dificultats i les traves burocràtiques que han d’afrontar les administracions propietàries per tal de desenvolupar qualsevol mena de projecte. També, evidentment, en la manca de recursos econòmics públics i en el poc interès inversor de la iniciativa privada. Però també cal buscar-la en la incapacitat dels que regeixen les diferents administracions implicades (Ajuntament, Diputació, Generalitat i Estat) per posar-se d’acord, per ser intel·ligents i per trobar fórmules conjuntes que rellancin aquests espais emblemàtics per posar-los novament al servei de la gent de Tarragona.

És cert que estem en crisi i que no hi ha diners per a obres faraòniques, però això ni està renyit amb les fórmules imaginatives ni amb el dret de la ciutadania a reclamar que Tarragona recuperi uns edificis que un dia, ja fa molts anys, va tenir.