El carnaval mola

Per . Actualitzat el

A partir de dijous els carrers s’ompliran de tortugues ninja, supermans i algun teletubbie. Si surts també trobaràs infermeres i policies amb minifalda (alguna d’elles de pel en pit), fitxes de dòmino, un parxís amb potes i gats amb botes. Tot plegat semblarà que algú s’ha deixat obert l’armari de Narnia o la bossa de la Merry Poppins. Però no et preocupis, no es que tothom s’ha tornat boig, és que ha arribat el carnaval, i ja saps, a carnaval tot s’hi val.

L’altre dia vaig cometre l’error d’anar a comprar a una tenda de disfresses la setmana de carnaval. Vaig preguntar qui era l’últim i em van fer agafar un número, el 80, anaven pel cinquanta-i-pico. I em vaig quedar pensant, per què es munta aquest show?

Abans la idea d’aquesta festa era fotre’s una bona farra pre-quaresma. Una bogeria col·lectiva que permetia desfogar-se abans de la bondat que haurien de fer durant els 40 dies següents. Com la cosa es desmadrava força, la gent es disfressava per que ningú els reconegués. No se tu, però a mi em sembla que aquella celebració no devia ser gaire sana, mentalment parlant. Un munt de gent reprimida deixant-se anar d’amagatotis.

En canvi avui en dia em sembla que la quaresma amb el tema de no menjar carn i resar el rosari no està gaire de moda en general i menys entre la gent jove. Això de sortir de farra es casi una obligació durant tot l’any de dijous, que <<son los nuevos viernes>>, a dissabte així que tampoc es pot dir que tinguem un dèficit de festa que compensar com per muntar aquest sarau. A més, el tema de la disfressa ja no serveix per amagar-se sino tot el contrari, la setmana que ve les xarxes socials estaran a rebentar de fotos competint a la nova categoria <<la disfressa més molona de Facebook>>. Així que quin sentit té això? Què és el que mou a milers de persones a sortir al carrer disfressades? Doncs jo diria que la il·lusió. La il·lusió de convertir-te en el teu ídol per un dia. La il·lusió que et fa fer cua durant dues hores per comprar una tela i la mateixa il·lusió que et fa treballar totes les tardes de la setmana per tenir la disfressa pel dissabte. La il·lusió d’impressionar tothom amb la teva feina i fins i tot de guanyar un concurs. I saps què, tota aquesta il·lusió mola però si a més la fas de forma col·lectiva i a una festa, encara mola més. Així que després de fer dues hores de cua a la tenda vaig arribar a una conclusió: el carnaval mola.