En apropar-se les eleccions municipals, les ocurrències dels qui no han fet la feina durant els darrers quatre anys es tradueixen en propostes estrella per captar titulars. La darrera setmana el PSC i el PP ens han tingut entretinguts amb el futur de l’antiga seu del Banc d’Espanya.
Els socialistes, després de quatre anys d’inoperància, ens surten amb la idea de fer-hi un Museu de la Química. No ens sembla malament, però no és creïble que, havent tingut quatre anys per a treballar-hi i per a preparar el projecte que no han preparat, ara es treguin un conill de barret. I per la inconcreció de tot plegat, té tota la pinta de tornar al fons del capell un cop passades les eleccions. Considerem, a més, que aquesta no és una actitud gens correcta amb un sector vital per entendre l’evolució de la nostra ciutat els darrer mig segle com és la indústria química i que mereix una proposta museística clara i amb uns terminis marcats, no aquesta nebulosa d’incerteses malauradament tan pròpia de la nostra ciutat els darrers anys.
Els populars tornen amb la biblioteca i, per més conya, li diuen “gran biblioteca”. Que no ho saben que no hi cap? Que no coneixen les dimensions de l’edifici de l’antic Banc d’Espanya i les que necessita una biblioteca com la que requereix una ciutat com Tarragona? Pel que sembla les dobles ocupacions dels seus líders municipals no els deixen temps per llegir ni per escoltar.
Arribat aquest punt, convé recordar que Esquerra Republicana, malgrat no tenir representació municipal, hem treballat aquesta qüestió durant els últims anys. Ho hem fet, a partir de premisses que considerem bàsiques quan pensem en la Tarragona que volem: projectes viables, que parteixin de treure profit d’allò que tenim, sobretot si ens diferencia en positiu, que proporcionin benefici social i que ens ajudin a ser referència per establir xarxes sòlides amb el territori i amb tot el país.
La proposta d’ERC, explicitada ja fa temps, és traslladar l’Hemeroteca de l’antiga Caixa Tarragona al Banc d’Espanya i convertir-la en l’Hemeroteca Nacional de Catalunya. Quin és el punt de partida? D’un fons documental importantíssim, únic al país, que està en risc pel desinterès dels actuals propietaris i per la poca implicació de les administracions, començant per la local i la provincial, que són les que més s’hi haurien de comprometre. De la mateixa manera que l’activitat de les biblioteques actuals ha d’anar més enllà de la consulta i el préstec de llibres, una hemeroteca moderna també ha de generar un seguit d’activitats al seu si, de tot tipus: docents, divulgatives, d’investigació, d’intercanvi de coneixement…
Ser l’hemeroteca de referència de Catalunya ens ofereix una possibilitat de lideratge cultural que hem de valorar. Encara més en uns moments en què una dedicació amb una transcendència social tan determinant durant segles com la premsa escrita viu moments de ràpida i dolorosa transformació. Quin millor lloc per la reflexió, el debat, la cerca de noves vies que una hemeroteca nacional? Per això hem de ser atrevits, originals, ambiciosos i moderns. Hem d’anar més enllà de fer un lloc de mera consulta i tenir l’hemeroteca que la societat tarragonina i catalana precisa a un lloc tan digne com el bell mig de la Rambla Nova de Tarragona.