La CUP considera «una submissió que l’AEQT s’instal·li al Banc d’Espanya»

Recorden que l’edifici va suposar un cost per la ciutat i lamenten que «es regali alegrement a l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona»

Per . Actualitzat el

El passat 5 de febrer es feia públic l’acord entre l’Ajuntament, l’AEQT i altres organismes perquè el Banc d’Espanya acollís un museu sobre la química. La CUP creu que «l’equip de govern s’ha oblidat que l’edifici no va sortir gratis a la ciutat perquè ara es regali alegrement a l’AEQT». I és que els independentistes volen recordar que «l’edifici es va obtenir a través d’una permuta amb un solar la zona de Joan XXIII i ara, l’AEQT, on podem trobar entre d’altres empreses com BASF, Repsol o Dow, disposarà d’un espai públic a la Rambla on es podran fer propaganda».

La CUP considera que la indústria química ha donat molts de llocs de treball, però també qüestiona a quin preu s’han aconseguit ja que els darrers estudis, realitzats al Polígon Nord per la Plataforma Cel Net i la UPC, han detectat la superació dels nivells de qualitat d’alguns compostos tòxics com el benzè l’1,3-butadiè o el PM10, declarats tots com a potencials cancerígens per organismes de referència com la Organització Mundial de la Salut o l’Agència de Protecció Ambiental Americana.

La candidatura anticapitalista denúncia un cop més «la incoherència del PSC, ja que mentre el 1979 repartien llaunes envasades amb “l’aire pur de Tarragona d’abans de la refineria”, el 2015 neguen fer un estudi de contaminació ambiental als Polígons Nord i Sud, i a més a més no demanen a les empreses químiques del Camp de Tarragona que assumeixin la responsabilitat en la salut de la població ni que assumeixin els costos dels futurs controls ambientals».

És per això que la candidatura es pregunta «si quan els representants polítics parlen d’un museu de la química, que serà diferent i molt sensorial, si també es refereixen a l’olfacte i als episodis de pudors que vivim al Camp de Tarragona».

Per últim, la candidatura independentista critica «la improvisació i la desídia de l’equip de govern en la gestió del patrimoni, ja que el Banc d’Espanya ha passat d’haver de ser un centre d’interpretació de la Tàrraco romana i les oficines del Patronat de Turisme a haver de ser, per la proximitat de les eleccions, un museu de la química quan, en realitat, durant tots aquests anys no han sigut ni capaços de canviar-li ni el nom ni de fer cap procés participatiu ni estudi sobre quin ús li podria donar».