Atur crònic

Per . Actualitzat el

ATUR

 

La darrera Enquesta de Població Activa(EPA) diu que en el darrer any el nombre de persones en edat de treballar sense feina ha baixat de 20.000 persones a la demarcació de Tarragona. Aquest descens del nombre de persones desocupades, però, no vol dir que al territori hi hagi més persones assalariades (cotitzant i produint). Simplement indica que a les nostres ciutats i pobles ara hi ha menys residents adults que busquen feina. L’explicació, sobretot, la trobem en el gran nombre de persones, sobretot immigrants, que amb motiu de la crisi han decidit marxar del territori per retornar als seus països d’origen o bé per provar millor fortuna en un altre indret d’Europa. Ciutats importants de la demarcació com ara Reus o Tarragona han perdut més de mil habitants en només un any. Els seus censos poblacionals, a grans trets, cal situar-los als nivells de l’any 2007, curiosament, l’exercici en què la crisi econòmica es va fer del tot evident. Aquesta marxada de gent immigrada, combinada amb la reducció de la natalitat, expliquen gràficament la pèrdua de pes poblacional de les nostres comarques en els darrers anys.

Aquesta menor densitat demogràfica, però, no serveix com a argument quan parlem de recuperació del mercat laboral. Tot i el miratge de l’EPA, la de Tarragona continua sent la província catalana amb l’índex d’atur més alt (encara per sobre del 20%) i presenta, a més, evidents símptomes de cronificació. Estabilitzats tant el sector industrial com el turístic (dos dels pilars bàsics de l’economia territorial), les nostres comarques no acaben d’aixecar el cap quant a creació de llocs de treball. El territori troba encara massa a faltar la inactivitat del sector de la construcció, en el qual es va basar més del 30% del nostre creixement econòmic i demogràfic abans de l’esclat de la crisi. Els analistes adverteixen que, malgrat que aquest 2015 s’acabi la recessió (fet que caldrà veure), Tarragona no tornarà als nivells ocupacionals de l’any 2005 fins d’aquí a una dècada, o potser més. És urgent buscar fórmules per regenerar la feina sense haver d’esperar que torni la cultura del totxo.