A Convergència Democràtica a Tarragona comencen a veure, finalment, la llum al final del túnel. Fa massa temps que es discuteix sobre una candidatura que hauria d’estar resolta fa molt de temps. Es podria haver evitat arribar a aquest extrem. Les formes de «rellevar» el candidat no han estat les més aconsellables. El comitè local s’ha pronunciat i ha decidit apostar per Albert Abelló perquè CiU recuperi sensacions electorals i posi en perill la poltrona ocupada pel socialista Ballesteros. Victòria Forns està vivint el mateix que va viure el seu adversari fa, exactament, quatre anys. Posarà punt final a la seva etapa política i tornarà a la docència universitària. La seva gran i veritable «vocació», segons les seves paraules. Personalment, considero que el seu pas per la política no ha estat massa positiu ni per a ella ni per a CDC. És massa bona persona per dedicar-se a la política. Va haver de forjar la seva personalitat política. Es va equivocar de consellers i va fer massa cas a consells interessats i dubtosos. Alguns hem tingut l’oportunitat de lidiar amb la Victòria de sempre, sensible, propera, atenta i carismàtica, però també amb la Victòria política, que en alguns moments esdevenia insuportable, altiva, prepotent i distant. Aquells que l’aconsellaren a optar per «l’estàs amb mi o en contra meu» han contribuït al seu enterrament polític i a l’allunyament social i, ben aviat, la deixaran sola. Alguns, en assabentar-se que havia estat vençuda en les «primàries» de ben segur que han fet un brindis.
Espero i desitjo que Albert Abelló no cometi les mateixes errades i no es deixi guiar per persones que poden tenir moltes habilitats, però cap que estigui relacionada amb la defensa dels interessos dels ciutadans i de Tarragona. Sincerament, estic convençut que Victòria Forns serà molt útil a la ciutat des de la docència.