Vaig tard. Tot just fa quinze dies que ha començat l’any nou i ja vaig tard, tant que gairebé passo de llarg de la història de Wilhelm Fitzgerald, qui podria ser l’autèntic Maverick. Les imatges que es conserven de l’època ens expliquen que, pels volts del 1880, es guanyava la vida jugant a les cartes i temptant la sort a les dues bandes del Mississipí i, diuen, va guanyar 1.200 dòlars en una nit.
Però la seva no és l’única història que gairebé em perdo, atrapada en les petites obligacions del dia a dia. Però, per sort no ha estat així, i diumenge passat vaig poder visitar l’exposició Monsieur Ardan, gran viatger del segle XIX, una mostra encara inclosa dins de les activitats del Festival SCAN i que es pot veure a les instal·lacions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) fins al pròxim 25 de gener.
Si us acosteu a visitar-la, us trobareu amb el rostre de Fitzgerald, que s’exposa al costat del de molts altres personatges exòtics i desconeguts –el cosac ucraïnès Piotr Nikolaevich o la jove Beatrix Welleagle, qui, diuen, es va quedar vídua amb només quinze anys i va ser una de les grans impulsores de l’espiritisme– que van quedar atrapats a l’objectiu del viatger monsieur Ardan, un dels exploradors que durant el segle XIX va viatjar a diferents racons del planeta amb la seva càmera i el seu equip de fotografia portàtil per capturar la immensitat del món en petits trossos de paper que ara podeu contemplar a Tarragona.
Si us agraden les pel·lícules del salvatge oest americà, les peripècies d’Indiana Jones, els llibres de Jules Verne i les novel·les d’exploradors perduts en illes desertes, no us podeu perdre aquesta mostra. A l’exposició tindreu l’ocasió de recuperar aquell nen que s’amaga dins vostre, afamat d’aventures que s’intueixen en les imatges que aquest explorador francès va prendre de les persones més curioses i singulars que va conèixer arreu del món.
A través d’un viatge que recorre diferents oasis de la imaginació, podem visualitzar també els inicis i la posterior evolució de la fotografia i podem ser testimonis dels primers experiments en el camp del cinema, en un recorregut senzill que uneix, en molt poques passes, punts tan allunyats geogràficament i exòtics com l’Índia, Arizona, París o la mítica ciutat de Troia. Per a no perdre-s’ho, no?
Us explicaré un detall que heu de saber: l’exposició té un secret amagat que el visitant només descobreix al final del recorregut i que –ho sé per experiència– s’entén molt millor si teniu l’ocasió de fer la visita guiada. El pròxim i últim passi amb guia serà el diumenge 25 de gener. Servidora ho va descobrir de casualitat i una mica més i ho deixa passar. Vosaltres arribareu a temps per fer un viatge a través del temps?
