Any nou, vida nova. Aquest any m’apuntaré al gimnàs, deixaré de fumar, menjaré sa, beure menys, em trauré el carnet de conduir, deixaré de mossegar-me les ungles, trobaré parella, m’enfadaré menys, ajudaré més a casa, sortiré menys de festa i viatjaré més. Ah! I també eradicaré la pobresa, mataré Godzilla i trobaré l’arca perduda.
Cada any comencem amb un munt de propòsits que canviaran la nostra vida. Des de coses quotidianes a autèntiques proeses. De salut, d’actitud, de neteja… tots tenen una cosa en comú, quan acaba l’any segueixen a la llista de tasques pendents.
Pot haver-hi mil raons per no complir els propòsits però crec que moltes vegades l’error es produeix al formular-los. Per això aquest any et proposo que utilitzis un mètode diferent per marcar els teus objectius, un mètode que s’utilitza en direcció d’empreses: el mètode smart («intel·ligent» en anglès). Aquest mètode consisteix a assegurar que els teus objectius tenen 5 característiques que els fan intel·ligents:
Specific (específic): El teu propòsit ha de ser específic, això vol dir que qual el defi neixis ha de ser al més concret possible. Per exemple, si només dius que vols menjar més saludable surten molts dubtes, què és menjar saludable? Fer un Actimel després de cada àpat? Concreta més: Soparé amanida totes les nits, tindré una dieta variada que inclogui verdures, peix, carn… Com més específic, més fàcil de complir.
Measurable (mesurable): igual que en el punt anterior, és important que l’objectiu es pugui mesurar, ja que això et permetrà saber si l’aconsegueixes o no. Per exemple, en comptes de dir que fumaràs menys (cosa que és molt difícil de comprovar) proposa’t fumar un màxim d’x cigarretes al dia.
Achivable (realitzable): potser és obvi, però assegura’t que el teu objectiu es pot fer. Això vol dir que està dins de les teves possibilitats, capacitats i circumstàncies. Per exemple, no és gaire realista que et proposis no beure alcohol en tot l’any. Si et fixes un objectiu que no pots aconseguir no hi posaràs totes les teves ganes i al final ho deixaràs estar. Ja que el propòsit surt de tu, mira que sigui una cosa que pots aconseguir. Per exemple, no beuré entre setmana.
Relevant (rellevant): el perill del punt anterior és fixar un objectiu massa fàcil que sigui completament irrellevant. Quan fas un propòsit és per canviar una situació a millor, així que l’objectiu ha de marcar la diferència. Proposar-te perdre un quilo en tot l’any no servirà per res.
Time bounded (temporalitzat): No només importa què vols aconseguir sinó quan ho vols aconseguir. Fixa una data per ser conscient que has de treballar i per poder comprovar si, arribat el dia, ho has aconseguit.
Així que revisa els teus propòsits i comprova si compleixen aquestes cinc característiques, si no, ajusta’ls i m’expliques l’any que ve si ha canviat alguna cosa.