Les darreres estadístiques de Trànsit han posat novament de manifest l’estreta relació entre accidentalitat i ingesta d’alcohol, substància present en el vint per cent dels accidents mortals a les carreteres. Darrere la fredor d’aquestes dades s’amaga un autèntic drama social que cada any afecta milers de persones de tota edat i condició, persones amb projectes i anhels que ja mai no es faran realitat. Per això, la meva estupefacció és total quan llegeixo al diari que diversos propietaris de restaurants de Salou, Cambrils i la Pineda s’ha queixat dels controls d’alcoholèmia que els Mossos i la Policia Local efectuen a les sortides de les seves poblacions. Opinen que se’n fan massa –són «excessius», un autèntic «setge », declaren alguns– i els relacionen directament amb la davallada de clients als seus establiments: «la gent agafa por i acaba quedant-se a casa». Per tot plegat, consideren que la policia hauria de ser més flexible i tenir «mà esquerra».
No dubto que practicar proves d’alcoholèmia als conductors pugui perjudicar el sector de la restauració, com tampoc no dubto de la utilitat d’aquestes accions per prevenir accidents de trànsit i evitar així el constant degoteig de morts damunt l’asfalt. Aquesta és, de fet, la finalitat dels tests que duen a terme els cossos de seguretat. Per tant, qüestionar una mesura que serveix per prevenir accidents em sembla imprudent i agosarat, per dir-ho d’una manera educada. Per sort, entre els restauradors que apareixen a la premsa també hi ha qui dóna prioritat a la seguretat de les persones abans que no pas al desig de fer caixa a tota costa.
Davant les tràgiques xifres de sinistralitat, cal que tothom –restauradors inclosos– ens adaptem a les circumstàncies i siguem proactius, fent costat a les iniciatives institucionals que recomanen no conduir havent begut, a les que promouen el consum responsable de vins i licors, i també a les que fan front al problema a peu mateix de carretera. D’altra banda, els restauradors haurien de ser conscients que els controls policials no són, ni de bon tros, la principal causa de la disminució dels clients als seus establiments. La crisi n’és la més important. I fi cats com encara hi estem, els qui ens agrada anar de tant en tant al restaurant agrairíem que els preus de les cartes fossin un xic més baixos. No tan excessius, vaja. Aquest és, sense cap dubte, un altre motiu que fa que la gent acabi quedant-se a casa.