El 2015 promet ser un any de canvis. A les eleccions municipals i generals se sumen unes més que probables eleccions catalanes emmarcades dins del procés independentista. Aquests tres comicis tenen un denominador comú: la crisi. Una paraula que porta arrelada a les nostres vides des de fa més de sis anys, que ha deixat fins a una quarta part de la ciutadania sense feina, que ha destapat múltiples casos de corrupció i que cada Nadal ens fa preguntar-nos si per fi se n’anirà. En aquest sentit, el darrer trimestre de 2014 no és diferent del de 2008, 2009, 2010, 2011, 2012 i 2013. Els sectors econòmics i polítics fan previsions més o menys encertades del que ens espera. Les patronals coincideixen en la major part del diagnòstic i apunten a una recuperació de l’economia tarragonina. La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) confia en les previsions optimistes del Ministeri d’Economia, mentre que la Cambra de Comerç de la ciutat es mostra menys eufòrica en l’acció de govern i alerta de la manca d’inversions estatals al territori. El sindicat UGT no veu signes de millora mentre «els que ens han portat fins aquesta situació lamentable segueixen fent les mateixes polítiques».
Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona, ha assenyalat que les cambres de comerç del territori coincideixen en el fet que es preveu una millora significativa de les taxes de creixement durant el 2015 a Catalunya (2,1%), partint de creixements de l’1,2% a l’eurozona i del 2% a Espanya.
Juan Gallardo, director del Gabinet d’Estudis de la CEPTA, ha exposat un panorama «globalment millor que fa un any» la qual cosa marca un «clar canvi de tendència».
Pel secretari general d’UGT, Jordi Salvador, les prediccions són molt diferents: «Si els partits governants continuen aplicant les mateixes mesures, tot seguirà igual». Salvador, però, creu que l’esdevenir del país i de l’Estat pot canviar gràcies a dos factors: el dret a decidir i la irrupció de Podemos en l’àmbit estatal. «I quan parlem de dret a decidir volem dir decidir-ho tot per tal de recuperar els drets socials i laborals perduts», afegeix el sindicalista tarragoní.
Dades que no porten a «l’optimisme»
Tot i la situació de deflació –en la qual ambdós documents admeten que es troba la província de Tarragona–, la mala salut del sector de la construcció i el dinamisme «notablement baix» en la constitució d’hipoteques, l’Observatori Empresarial de la CEPTA s’aferra a la millora de l’ocupació, el comportament del sector turístic i a les matriculacions de vehicles per assimilar el 2015 amb el 1995, l’any en què Espanya va sortir de la crisi anterior.
Per la Cambra la millora vindrà produïda per «la correcció progressiva dels desequilibris i els guanys en competitivitat de l’economia catalana». Però alhora admet una caiguda de vendes a l’exterior i una temporada turística amb ingressos més baixos, tot i el creixement en el nombre de visitants.
Des d’UGT no es dóna cap credibilitat a les prediccions de les patronals tarragonines. Salvador apunta que «ja fa sis anys que s’equivoquen veient brots verds que acaben sent negres». Segons el secretari general del sindicat a Tarragona, la principal raó és que «les polítiques que ells defensen i que s’han estat aplicant no són realistes i ens han portat a aquest desastre».
Els perills de la deflació
Les patronals coincideixen a albirar un comportament negatiu dels preus amb vista a l’any que ve. La Cambra apunta a la forta caiguda de la demanda interna com a causa de la deflació. Aquesta baixada de la demanda interna estaria produïda per l’alt nivell d’atur i per la reducció de salaris. I malgrat que a les comarques de Tarragona hi ha hagut una demanda complementària per l’afluència turística, «això no ha pressionat una oferta que ja la tenia descomptada».
Pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la CEPTA, els preus «es comporten d’una manera singularment plana, amb una forta caiguda des de 2012». L’IPC tarragoní ha passat del 3,6% de 2012 al -0,6% de 2014. «Uns percentatges que situen el territori en una situació de deflació de la qual no es preveu que surti en els pròxims mesos».
Encara que pugui semblar que aquesta baixada continuada dels preus no és significativa, cal posar de manifest la perillositat d’aquesta situació, ja que es crea un cercle viciós pel qual, en caure la demanda, les empreses veuen reduïts els seus beneficis perquè han de reduir els preus per aconseguir vendes. Una de les conseqüències d’això és reduir costos i, gràcies a la darrera reforma laboral, una de les maneres més econòmiques per a l’empresa de fer-ho és retallant personal. Al seu torn, si hi ha gent que es queda a l’atur, la demanda continuarà disminuint, ja que aquests també deixaran de comprar.
Tot i aquest efecte directe de la deflació sobre el mercat laboral, l’Observatori Econòmic de la patronal tarragonina valora que el camp del treball té «un comportament molt favorable». La conclusió l’extreu de la recuperació de la taxa d’atur durant els darrers mesos amb relació a l’any passat. Cal recordar, però, que des del mes d’agost el nombre d’aturats no ha fet més que pujar a les nostres comarques. Malgrat això, l’informe destaca els nivells de recuperació de la indústria de les nostres comarques que «demostra l’èxit dels processos d’internacionalització del teixit productiu tarragoní i una incipient recuperació de la demanda interna».
Per la UGT, tot i el repunt, les xifres d’atur continuen sent «esfereïdores» i cada vegada hi ha més pobresa i més precarietat laboral. Salvador posa com a exemple la temporalitat creixent als contractes explicant que «no es pot revitalitzar el consum si la gent no sap si el mes vinent tindrà contracte. Com volen que un treballador es plantegi comprar-se un cotxe o un pis?».
El sector exterior no es recupera
L’estudi de la CEPTA remarca que «l’economia de la província de Tarragona es troba força internacionalitzada. Tanmateix, les xifres d’exportacions i importacions dels darrers tres anys no marquen una tendència prou definida, tot i que es mantenen en un nivell permanentment alt». Una informació que contrasta amb el darrer informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Tarragona que lamentava la no-diversificació dels mercats i posava sobre la taula que «les vendes a l’exterior s’havien alentit a la zona fins a l’agost del 2014». En dades interanuals, el document de l’ens cameral parlava d’un descens del -4,29% de les exportacions, mentre que les importacions augmentaven un 9,33%.
En aquest sentit, cal remarcar que la taxa de cobertura entre exportacions i importacions s’ha mantingut durant tot l’any entre el 50% i el 70%, «amb un comportament notablement erràtic dins d’aquesta franja» però amb un setembre millor que el de passats exercicis.
El pou de l’habitatge
Segons l’Observatori Empresarial de la CEPTA, les xifres d’hipoteques constituïdes, en volum, «continuen situant-se en nivells molt baixos, tot i que s’aprecia que el deteriorament no va més enllà, i que s’ha arribat a un escenari de clara contenció, rere les fortes caigudes patides l’any 2012».
El comportament de l’edificació es troba en mínims històrics, sobretot pel que fa al nombre d’habitatges iniciats. Les xifres d’ocupació del sector també ho confirmen. Tanmateix, la patronal aprecia una certa dinamització de l’obra pública licitada per les administracions locals, ja que tant la Generalitat de Catalunya com l’Estat continuen mantenint les xifres de licitació en mínims històrics.
En aquest sentit, la Cambra de Comerç recorda que el Corredor del Mediterrani i les inversions previstes per l’Estat són els temes que més preocupen l’ens cap a finals d’enguany. Aquesta preocupació és més gran pel 2015, ja que l’Estat invertirà 1.001 milions al corredor mediterrani (25%), enfront dels 1.353 milions que destinarà al corredor atlàntic (34%) i els 1.668 milions fora dels corredors prioritaris (41%).
Més matriculacions
El sector de l’automòbil s’ha dinamitzat durant aquest 2014 que, fora dels mesos d’estiu, ha tingut unes vendes mensuals superiors a les dels dos darrers anys.
Aquesta millora està associada a programes com el PIVE i demostra, segons la CEPTA, una certa dinamització del consum. Amb tot, el fet que continuï aquesta dinàmica el 2015 dependrà de noves versions del PIVE.