La presència de polls al cap dels més petits de la casa sol crear angoixa entre els pares, però la veritat és que és un problema molt habitual, especialment entre els menors fins als 12 anys, és a dir, en edat escolar. És important desmitificar alguns conceptes que hi ha al voltant d’aquests petits i molests paràsits, com ara que representen un risc per a la salut, ja que no transmeten cap malaltia o que són sinònim de manca d’higiene, tot i que tampoc és cert que els polls s’instal·lin prioritàriament en caps nets.
Des de l’àrea de pediatria de la Xarxa de Santa Tecla expliquen que aquest no és un motiu de visita pediàtrica habitual a la consulta. Generalment, la infestació per polls es detecta als centres escolars, els quals avisen les famílies, que, generalment, s’adrecen a les farmàcies a adquirir els productes destinats a eliminar els polls.
Per tant, són els farmacèutics els que tenen més experiència i coneixements sobre els tractaments existents en cada cas. Sovint a la consulta del pediatre s’adrecen famílies amb nens que es queixen de picor al cap i que no saben que en tenen. Tot i l’angoixa que produeixen, asseguren els pediatres, els polls no són portadors de malalties i afecten nens de totes les condicions socials.
Què són els polls?
Els polls són uns petits paràsits d’entre 2 a 4 mil·límetres de longitud, de color gris, sense ales, que s’alimenten de la sang del cap. Viuen exclusivament a l’ésser humà, per tant, no poden ser transmesos per animals i fora d’aquí no poden sobreviure durant un període de temps gaire llarg. Els polls no volen, per tant no es transmeten per l’aire sinó únicament i exclusivament per contacte: pintes, raspalls, gorres, tovalloles, roba de llit…
El símptoma principal de la pediculitis, que és com es coneix la infestació per polls, és la picor al cap, ocasionada per la irritació de la saliva que l’insecte diposita a la petita ferida de la picadura. Els nens comencen a rascar-se el cap frenèticament, senyal inequívoc que hi pot haver infectació.
Un cop detectat el problema, que sol generar angoixa i desconcert en els pares, cal entrar en acció i utilitzar productes dissenyats especialment per tractar-lo: els pediculicides.
Els polls poden aparèixer al llarg de tot l’any sense especial predilecció per cap estació, tot i que solen ser més freqüents a l’inici del curs escolar.
Prevenció
La prevenció és una bona arma per evitar el contagi de polls, per això hi ha una sèrie de mesures que són molt adequades com ara revisar setmanalment el cap dels nens, especialment darrere les orelles, el clatell i el serrell, ja que aquí és on s’instal·len habitualment perquè hi troben escalfor i el cabell no es trenca amb tanta facilitat; també és important rentar-los el cap amb freqüència i pentinar-los bé cada dia, passant la llemenera almenys un cop per setmana. I el darrer, però potser el més important, no compartir els estris de neteja personal.
En aquest sentit cal destacar que ja es comercialitza el primer repel·lent químic específic per a polls, REPELICE, que permet prevenir el contagi en entorns de risc i, a més, els protegeix enfront reinfestacions.
Quins són els principals tractaments?
Un cop detectat el problema cal fer el tractament adequat per eliminar tant els polls vius com les llémenes i la perseverança és fonamental per eradicar una pediculosi, ja que la major part dels tractaments són efectius per eliminar els polls però poc eficaços contra els ous. Per aquest motiu cal repetir els tractaments de manera sistemàtica per, un cop eliminats els paràsits adults, anar eliminant progressivament els individus joves que vagin naixent dels ous sense donar-los temps a pondre més ous. Existeixen diferents tipus de tractaments per combatre els polls, podem diferenciar entre insecticides químics, piretrina i dimeticona, a més dels remeis més «casolans» com els olis vegetals o el vinagre.
Insecticides químics: tots els insecticides químics són neurotòxics per al poll. La majoria d’aquests tractaments, però, no són recomanables en nens menors de dos anys, per als quals és més recomanable la piretrina.
Piretrina: les piretrines naturals són un conjunt de substàncies químiques que s’obtenen de la flor del crisantem. Un dels seus derivats més estudiats, la permetrina, s’utilitza per al tractament antipediculicida.
Dimeticona: exerceix una acció oclusiva sobre el poll, és a dir, recobreix el paràsit impedint la seva respiració i altres funcions, com ara la seva capacitat per moure’s i per alimentar-se.
Olis vegetals: s’han utilitzat tradicionalment per controlar els polls i la seva acció fonamental és l’asfíxia. Generalment s’utilitzen oli de parafina i olis essencials vegetals.
Vinagre: no mata els polls però és molt efectiu per dissoldre la pega amb què les llémenes es mantinguin adherides al cabell.
En tots els casos és fonamental l’ús de les llemeneres, que poden ser manuals o elèctriques, per arrossegar tant els polls com, sobretot, les llémenes. Finalment, destaca la doctora, cal aïllar i tractar la roba amb esprais destinats a aquesta ús que es poden trobar a la farmàcia.