«Lo perfecto es enemigo de lo bueno» deia sempre un jefe que vaig tenir. És igual si ets perfeccionista al nivell d’haver de tenir els mitjons ordenats per colors i mirant a la Meca o si et va més el passotisme; estic segur que alguna vegada has tingut un atac de perfeccionisme persecutori. La casa abans d’una festa, una presentació en power point o el restaurant de la primera cita: no és suficient que estiguin bé, han de ser millors, impol·luts, perfectes. El problema és que perfecte vol dir que no es pot millorar i, tret dels macarrons de la meva àvia, no crec que hi hagi res que no es pugui millorar. Així que ho tens fotut. Et centres tant perquè cada petit detall sigui excel·lent que quan arriba el primer convidat encara no has acabat de fer la sopa; això sí, la papiroflèxia dels tovallons ha quedat de pel·lícula!
Total, que després de tot el dia de currar, tens uns tovallons perfectes i no tens res per donar de sopar. Buscant la perfecció no has aconseguit ni quedar bé. Si veus que això et passa molt sovint, et recomano un procés de coaching (¡elígeme!) o teràpia (tan malament que sona i tan bé que va). Però per no deixar-te amb l’angoixa, aquesta setmana et deixo un truc per assegurar-te que arribés a fer-ho bé i una miqueta més: comença la casa per l’estructura.
Dibuixa el plànol: abans de començar a construir defineix quin és el teu objectiu, què vols aconseguir? Què és el més important? Si estàs preparant un sopar, el més important serà sopar, no?
L’estructura: ara que ja saps què vols, pots començar a construir-ho començant per totes aquelles coses bàsiques per aconseguir l’objectiu: un primer plat, un segon plat, postres, estovalles, vaixella i coberts. Sense aquestes coses no faràs un sopar. Si veus que tens un brot perfeccionista recorda que l’important de l’estructura és que aguanti la casa. Així que abans d’anar a buscar unes altres estovalles més xules, posa les que tens a casa. Si et sobra temps, ja aniràs a comprar-ne unes altres. Amb això ja t’asseguraràs que, si t’agafa el toro, com a mínim podreu sopar perquè el més important està fet.
Sostre i parets: un cop tens el més bàsic, ja pots començar a posar parets. Si ja tens fet el corder pel segon plat i et queda temps, fes unes pastanagues i unes patates de guarnició. Enhorabona! Has aconseguit fer un sopar que està prou bé.
Decoració: ara ja pots deixar anar el perfeccionista que portes a dins i posar-te a fer papiroflèxia amb els tovallons. Això sí, et recomano que cada detallat nou que afegeixis el divideixis en plànol, estructura, sostre i parets i decoració.
Gaudeix: el més important de tot és gaudir. Normalment, quan t’envaeix el perfeccionisme és perquè el que estàs fent t’importa i ha de sortir bé. Si comences la casa per l’estructura, ja saps segur que aconseguiràs l’objectiu, així que gaudeix.
És possible que tot això no et faci menys perfeccionista però, com a mínim, t’asseguraràs que «lo perfecto no sea enemigo de lo bueno».