«La coordinació entre hospitals reduirà les llistes d’espera»

Albert Pons Porta és el coordinador del conveni ‘TGN Salut Aliança Estratègica’

Per . Actualitzat el

Des de l’estiu passat els tres proveïdors de salut pública de l’àrea de Tarragona (ICS, GIPSS i Xarxa de Santa Tecla) treballen per coordinar serveis i posar en comú l’experiència dels seus professionals amb l’objectiu de millorar l’atenció sanitària i sociosanitària a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. La posada en marxa de línies comunes d’actuació en atenció continuada i urgències, juntament amb la creació d’Unitats Funcionals en camps com ara pediatria, cirurgia general, ginecologia i obstetrícia, traumatologia o rehabilitació, han de servir perquè en un futur immediat Tarragona consolidi la seva capitalitat sanitària al sud de Catalunya i, el que és més important, pugui garantir a tota la ciutadania tarragonina un accés equitatiu i de qualitat al sistema. D’aquest procés de coordinació entre centres hospitalaris com el Joan XXIII, el Sociosanitari Francolí i l’Hospital de Santa Tecla, parlem amb el seu coordinador tècnic, el Dr. Albert Pons, que alhora és director de GIPPS.

A què respon aquesta aliança entre centres hospitalaris?
La història comença amb el Pla de Salut que elabora el Govern de la Generalitat a través del Departament de Salut i amb el pla estratègic que defineix les línies mestre d’actuació, concretament, en el període 2011-2015. Aquest pla estableix la necessitat de millorar la coordinació entre proveïdors de salut a tot Catalunya i també a la Regió Sanitària de Tarragona. La coordinació entre proveïdors sanitaris i centres hospitalaris diversos respon, doncs, a un mandat que va ser aprovat pel Parlament de Catalunya.

I quin és el paper de cadascun dels proveïdors en aquesta aliança?
Cada proveïdor aporta el seu coneixement i la seva expertesa en els diferents àmbits. El Joan XXIII, en el paper d’hospital de referència, la Xarxa de Santa Tecla, amb els seus hospitals de serveis bàsics (Santa Tecla i el Vendrell) i atenció sociosanitària, i el GIPPS, amb l’Hospital Sociosanitari Francolí, la seva especialització en l’atenció sociosanitària.

I quin és el paper de l’administració?
L’administració fa de facilitadora de les eines per al desenvolupament d’aquesta aliança. Una d’aquestes línies és oferir el finançament capitatiu (per ciutadà) necessari perquè els proveïdors puguin dur a terme l’activitat assistencial al territori en les millors condicions possibles. Una altra de les coses que a partir d’ara ha de fer l’administració és veure els tres proveïdors com un tot, com a una unitat resultant de l’agregat de l’activitat dels tres proveïdors, ja que així el territori es podrà plantejar l’ampliació i la millora de la seva cartera de serveis a la ciutadania. Posaré un exemple per explicar-ho. En l’àmbit de cirurgia oncològica, si des del Departament miren l’activitat de cada hospital per separat, cap dels centres assolirà per ell sol un volum d’intervencions anuals suficient per considerar que té un grau d’expertesa suficient per dotar-lo de més recursos en el futur. En canvi, si des del Departament de Salut contemplen l’activitat de cirurgia oncològica dels diferents hospitals com un agregat, evidentment, el volum és considerable i, amb la creació de comissions d’experts integrades per professionals de cada proveïdor, s’estarà en condicions d’ampliar la cartera de serveis que es plantegin.

I com afecta els professionals aquesta coordinació?
Des del punt de vista dels professionals, el fet de poder agregar determinades patologies com un total afavoreix que puguin desenvolupar la seva expertesa en cada àmbit d’actuació amb la incorporació de nous processos que ara es realitzen fora de Tarragona i que podran fer-se aquí. També hi ha avantatges clars des del punt de vista de la recerca i la investigació. Juntament amb la URV es podran anar oferint noves places d’especialitats que fins ara no tenen sortida a les nostres comarques.

Entenc, doncs, que amb aquesta aliança entre centres serà habitual que professionals de diferents hospitals comparteixin informació i treballin plegats per resoldre casos concrets.
Aquest és un dels elements que estem potenciant amb la posada en marxa de les Unitats Funcionals. Es fan sessions clíniques conjuntes amb la finalitat de compartir situacions concretes d’usuaris per veure quina és la millor alternativa que es pot oferir en cada cas, a banda de compartir i unificar protocols i procediments d’actuació en benefici de l’usuari.

I com està reaccionat el professional sanitari davant d’aquesta coordinació entre centres?
Amb molt d’optimisme. És cert que vam començar amb una certa resistència, ja que hi havia una certa por que amb aquest procés es canviessin situacions des del punt de vista laboral i contractual del personal, però un cop ja s’ha vist que no entrem en això i que només es planteja un canvi des del punt de vista de la millora la prestació del servei, la recepció ha estat molt bona. De fet, hi ha facultatius que em pregunten quan els tocarà a ells treballar conjuntament amb companys d’altres centres per tal de començar a detectar possibles millores en el funcionament de les seves àrees. El nivell d’implicació dels professionals per treballar en aquesta línia de sumar és considerable.

I els usuaris han de notar ja aquests canvis quan s’adrecen al seu hospital per ser atesos?
El procés està encara en fase molt inicial i els usuaris encara no perceben les millores que es derivaran de la coordinació entre proveïdors. Vam començar a concretar actuacions el passat 29 de juliol, amb l’aprovació de les línies assistencials d’atenció continuada i urgents i les unitats funcionals territorials, per tant, tot just acabem de començar a fer efectiva aquesta feina. Estem treballant perquè el ciutadà percebi que oferim guanys qualitatius en alguns serveis com, per exemple, en pediatria, on s’ha detectat la necessitat de coordinar un transport dins del Tarragonès i el Baix Penedès per augmentar la resolució de casos al territori i evitar la derivació de pacients a Barcelona si no és imprescindible. També treballem en la idea de dotar Tarragona d’una unitat de cures intensives (UCI) pediàtrica. També volem mantenir i recuperar determinats tractaments complexos com ara la cirurgia oncològica. Què notarà la ciutadania? Que aquí podem resoldre més casos dels que estem resolent en l’actualitat. A més el ciutadà notarà que el sistema sanitari és una finestreta única i que l’atenció i la resolució del seu problema serà igual d’excel·lent a tots els centres del territori.

Alguns sindicats denuncien que darrere d’aquesta aliança hi ha un procés encobert de privatització del sistema sanitari a Tarragona.
Nosaltres som tècnics i crec que ens hem de mantenir al marge d’aquestes manifestacions. Tant el delegat del Govern de la Generalitat com el director dels serveis territorials de Salut han dit en reiterades ocasions que aquí no hi ha la creació de cap ens jurídic ni cap procés de privatització. Aquí es tracta de coordinació, col·laboració i cooperació entre proveïdors que ja formen part del sistema català de salut. En tot cas el que intentem és millorar la cobertura del sistema i en això treballem.

Què és priotari a Tarragona des del punt de vista assistencial, disposar d’un nou hospital o reordenar els recursos ja existents?
És prioritari que tots treballem plegats. Si després això ho hem de fer en un únic edifici o en diversos edificis ara per ara és secundari. És cert que les estructures hospitalàries d’aguts que tenim tant a Joan XXIII com a Santa Tecla necessiten inversions. Els responsables de la planificació sanitària tard o d’hora hauran de veure què és més rendible. Treballar tots en un nou equipament únic facilita determinades coses, però també és cert que fer-ho en un hospital multicèntric fa que determinats serveis puguin estar més a prop de la població. Crec que la fórmula és secundària, la base està en el fet que els professionals acabem tenint la clara sensació que treballem tots en un mateix equip assistencial.

Aquesta aliança significarà la fi dels mals endèmics del sistema sanitari de Tarragona com ara les llistes d’espera o les derivacions a Barcelona?
Hauria de minimitzar tot aquest flux. Si l’administració ens veu com un element únic és evident que podrem unificar les llistes d’espera dels diferents hospitals i millorar-les. El mateix passarà amb les derivacions de malalts a Barcelona, si podem incrementar la nostra cartera de serveis, s’evitaran moltes de les derivacions que ara es produeixen.

L’aliança és resultat d’un plantejament estratègic o està provocada pel context de crisi econòmica i manca de finançament?
És fruit d’un plantejament de sistema a llarg termini, si bé és cert que la situació econòmica ha afegit pressió perquè s’acceleri. Però és lògic que si parlem d’un sistema públic de salut ho fem des de la perspectiva del treball conjunt entre els agents que ofereixen els serveis, ja que tots ells comparteixen un únic usuari, que és la ciutadania. El que no és lògic és que l’usuari sigui únic i, en canvi, el que presta el servei sigui divers. Hem de treballar com si fóssim un sistema. Com diu el conseller de Salut, ara tenim una xarxa de serveis i el que hem de fer és transformar-la en serveis en xarxa. No només a Tarragona, sinó a molts territoris de Catalunya.

Quina diferència hi ha entre el que s’està fent a Lleida i el que es fa aquí?
Són plantejaments diferents. A Lleida es tracta de dues empreses públiques que han unificat gerències i serveis amb la creació d’un consorci públic. Aquí és diferent. Per començar hi ha més de dos proveïdors i no tots són de gestió pública, per tant aquí el marc s’està desenvolupant sense la creació de cap ens jurídic, sinó amb convenis de col·laboració entre proveïdors sense que cap d’ells perdi la seva identitat. Aquesta fórmula de convenis de col·laboració s’està aplicant també a altres zones de Catalunya, com per exemple a la zona del Baix Llobregat, on els diferents proveïdors de salut de la zona estan tancant acords de col·laboració en benefici dels professionals i dels usuaris, sempre d’acord amb allò que indica el Pla Estratègic de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Com a expert en gestió assistencial, s’atreveix a dir si d’aquí a 20 anys el sistema sanitari continuarà sent gratuït i universal com ho és ara?
M’agradaria que fos així. Actualment aquí a Catalunya gaudim d’un dels millors sistemes sanitaris del món, però continuar de la manera que ho estem fent és car i qüestiona la seva sostenibilitat a llarg termini. Jo crec que aquesta aliança que estem desenvolupant aquí a Tarragona, a banda de buscar la millora en l’atenció a la ciutadania, permetrà disposar de la informació i dels coneixements necessaris per abordar i aprofundir en marges de millora també des del punt de vista de l’eficiència i la sostenibilitat del sistema. Parlar a 20 anys vista és molt atrevit, però sens dubte crec que iniciatives com la coordinació entre proveïdors garanteix que els índexs de qualitat assistencial que tenim ara es mantinguin com a mínim en els pròxims 7 o 8 anys.