Al’interior de l’església de Poboleda hi ha una porta gegantina que sembla que hagi de conduir directament al cel. Impactant i majestuosa, està decorada amb calzes, estrelles i altres símbols policromats. Des que va ser construïda, l’any 1793, regala els ulls de tothom qui s’endinsa en aquest temple, conegut popularment com «la catedral del Priorat» per les seves grans dimensions.
A la mateixa comarca, l’església parroquial de Cabacés conserva un magnífic retaule datat del segle XV que la Generalitat va poder protegir de la revolta de 1936, i que ha estat atribuït al taller de Borrassà, introductor de l’estil gòtic internacional a Catalunya. El seu detallisme i color són un altre regal per a la vista.
I una mica més avall, ja dins dels límits del Baix Camp, l’Aleixar disposa d’una de les poques esglésies catalanes que, malgrat la Guerra Civil, conserva la major part dels retaules i ornaments de l’època en què va ser bastida, al segle XVIII. Avui, la seva simple contemplació ens transporta directament al temps dels nostres rebesavis.
Únics i sorprenents, aquests tres béns patrimonials són una mostra més de la gran riquesa cultural del nostre país, més enllà dels grans monuments coneguts per tothom. Però, al mateix temps, tots tres elements també exemplifiquen el desaprofitament d’una bona part del nostre llegat històric. En altres països europeus, recursos de la mateixa categoria són a bastament explotats per al turisme i, òbviament, estan senyalitzats desenes de quilòmetres abans d’arribar-hi. A casa nostra tenim la porta del cel a tocar, però ni tan sols ho sabem. Mentre tinguem sol i platja, rai!