22.611 és el nombre de vots a favor de la independència de Catalunya que es van registrar aquest diumenge a Tarragona. S’hi hauran d’afegir els de les persones que no van poder exercir el seu dret i que tenen fins al dia 25 per fer-ho a la Delegació de Governació.
22.611 vots són molts vots, tant fa si es mira del dret com del revés. Ja es pot intentar deslegitimar el procés que de cap contesa electoral anterior se’n podia derivar, ni tan sols intuir, un suport a l’independentisme tan gran. I és que els temps estan canviant, que diria Dylan. I ho estan fent a una velocitat enorme. La prepotència i el menys teniment del PP hi fa molt, sens dubte, com també hi fa molt l’absurditat del PSOE i les seves maniobres dilatòries.
22.611 són molts vots i ho són encara més quan no són contra ningú. Aquí no val allò del vot útil. Ningú va votar una opció que no era la seva preferida perquè no guanyessin els altres. Aquí no havia cap vot prestat. Hi va haver un vot de dignitat, d’afirmació.
22.611 vots pel Sí-Sí que, sumats als de les altres opcions, van fer possible una veritable gran festa de la democràcia. Segur que això ho hem sentit dir moltes vegades. Hem sentit portaveus, presidents, vicepresidents… referint-se a qualsevol contesa com «la gran festa de la democràcia». Qui hagi viscut unes quantes jornades electorals estarà d’acord que mai s’ha vist cap festa semblant a la del 9 de novembre. Famílies senceres votant; gent que feia tres i quatre vegades cua, una per votar, una altra per acompanyar els pares, una altra per acompanyar l’àvia; persones retratant-se mentre votaven amb uns somriures que no els cabien a la cara; pares que posaven el sobre a la mà dels seus fills, alguns ben petits, perquè fossin ells els que votessin en una ocasió que sentien com a històrica; persones que dipositaven la papereta dient «voto per tu avi i per tot el que vas haver de passar». Per cert, mai havia vist tantes cadires de rodes en un col·legi electoral. Les patètiques amenaces dels darrers dies van despertar amb molta gent gran l’esperit de rebel·ió que durant tants anys havien contingut.
22.611 persones diuen a qui ho vulgui sentir que Tarragona, la nostra estimada Tarragona, a vegades indolent i sempre magnífica, encapçalarà el gran canvi històric del nostre país. Un canvi imprescindible perquè necessitem un país amb un marc laboral humà; perquè necessitem un país que aposti per l’educació i per la igualtat d’oportunitats; perquè necessitem un país obert i tolerant; perquè necessitem un país amb oportunitats professionals pels joves i que ofereixi una vellesa digna pels grans. Qui vulgui posar-se d’esquena és lliure de fer-ho, qui vulgui negar-ho allà ell. Nosaltres, els independentistes, en prenem nota, conscients que 22.611 vots són molts vots que ens esperonen.