Desestigmatitzar la hipnosi i altres tractaments neuromoduladors és un dels objectius dels autors d’aquest estudi que han trobat, apunten, «evidències dels bons resultats d’aquests tractaments no invasius pel dolor crònic» principalment de l’autohipnosi, un dels mecanismes més estudiats fins al moment.
L’article «Neuromodulatory treatments for chronic pain: efficacy and mechanisms», publicat a la revista científica Nature Reviews- Neurology conclou que la hipnosi «ha demostrat la seva eficàcia en el tractament del dolor en adults» i no tant en nens i adolescents, on la recerca no és tan abundant. L’investigador ICREA de la URV, Jordi Miró, apunta que el tractament amb hipnosi i, sobretot, l’entrenament en autohipnosi «és una alternativa convenient perquè no requereix grans equipaments ni despesa i qualsevol persona amb un entrenament mínim la pot utilitzar. Els costos són reduïts i els avantatges importants» destaca.
Els investigadors apunten que una possible explicació dels motius pels quals tractaments pel dolor crònic molt diferents entre sí, es mostren igualment eficaços, és que tots actuen sobre el mateix mecanisme. La hipòtesi que es plantegen és que aquests tractaments podrien modificar l’activitat elèctrica cerebral i, així, facilitar la reducció de la intensitat, la freqüència i/o la durada dels episodis de dolor. Una hipòtesi plausible, ja que hi ha hi ha abundant literatura que mostra el funcionament irregular de l’activitat elèctrica cerebral en aquests pacients.
Els autors del treball consideren que l’eficàcia dels mecanismes neuromoduladors depèn dels seus efectes en l’activitat elèctrica cerebral: han revisat tot el que existia en literatura científica referent a la hipnosi, la meditació, l’estimulació cerebral i el neurofeedback , partint de la hipòtesi que, possiblement, la seva eficàcia respon al canvi a l’activitat elèctrica cerebral ja que aquesta té una relació amb la millora del seu estat: disminució de la intensitat de dolor, de la freqüència dels episodis de dolor, millor estat d’ànim, més activitat física, etc. També han contrastat i han fet el seguiment de casos d’estudi propis.
Segons Miró, els tractaments com la hipnosi estan «mal considerats per la mala premsa que tenen» i considera que, aquest treball pot contribuir a canviar la seva percepció. La hipnosi per exemple no està indicada a la salut pública «i en canvi s’hauria de considerar com un tractament inicial, i no com un últim recurs». L’investigador apunta que aquí aquest tipus de tractaments són «molt poc habituals» al contrari del que passa, per exemple, als Estats Units. Per això creu que l’article pot ajudar a generalitzar l’ús d’aquests mecanismes, ja que hi ha evidències a través d’assajos controlats i aleatoritzats i defensa que la hipnosi «és un mecanisme menys invasiu que molts dels que s’estan oferint i, en alguns casos, més eficient».
Les evidències sobre els efectes de la meditació no són tan abundants ni robustes com els de la hipnosi i el mateix passa amb l’estimulació elèctrica transcranial i el neurofeedback.
Premi a la trajectòria investigadora en el camp del dolor
Jordi Miró, ha rebut el Premi a la trajectòria investigadora en el camp del dolor que concedeix Fundolor, la Fundació de la Comunitat Valenciana per a l’Estudi i Tractament del Dolor. Aquesta distinció és la més important de les que es dóna a l’Estat espanyol a nivell individual i en reconeixement a l’excel·lència en la trajectòria investigadora en dolor.
L’acte d’entrega del premi es va fer el 27 d’octubre al Saló d’Actes de l’Ateneu Mercantil de València, durant el qual l’investigador va pronunciar la conferencia «El tractament del dolor crònic en els nens». L’acte va formar part de la IV Jornada Comunitat Valenciana dedicada a l’estudi del dolor que enguany s’adreçava al dolor infantil i és part dels actes del Dia Mundial contra el Dolor que es van organitzar a València.