La premsa ha publicat recentment que per cada cinc quilos de plàstics residuals que es generen al món, un va a parar al mar. Segons els experts, aquestes quantitats són ingerides pels peixos, o bé es descomponen, i en altres casos acaben formant grans acumulacions de plàstic al fons marí. Sigui com sigui, l’ecosistema en queda afectat, moltes vegades de manera irreversible. Un cop que vaig acompanyar uns pescadors durant tota una jornada de feina al vaixell vaig quedar astorat per l’enorme quantitat de deixalles –plàstics, ampolles, llaunes…– que les xarxes feien aflorar a la superfície barrejades amb les captures. És el més habitual, em van dir. La coberta semblava un abocador. La brossa, per cert, la van llançar novament al Mediterrani un cop en van haver destriat el peix. Dedueixo que els devia fer molta nosa al vaixell.
Malgrat haver avançat molt, el medi ambient continua rebent agressions a diari, i de tot tipus. Només podrem capgirar aquesta situació si som plenament conscients dels efectes nocius que tot plegat pot generar en la salut humana. Si bé aquest canvi ha de ser global, des del nostre àmbit més particular també hi podem fer molt: «els petits canvis són poderosos», assegurava als anys noranta el televisiu Capità Enciam, ho recordeu? Un bon exemple de reconversió ecològica basada en els petits gestos el trobem al monestir de Poblet. El seu jove prior, el Pare Lluc Torcal, llicenciat en Ciències Físiques, és l’impulsor d’un seguit de projectes basats en l’eficiència energètica, l’estalvi d’aigua i la reducció dels residus a l’interior del recinte. Poblet s’ha dotat, per exemple, de plaques solars i de llums fotovoltaics que funcionen de manera autònoma. Així mateix, les dutxes de l’interior de la comunitat religiosa i de l’hostatgeria funcionen amb aigua ionitzada, que en ser bactericida i fungicida permet prescindir del sabó i redueix el temps d’esbandida. L’estalvi de recursos hídrics també es produeix als conreus, amb un sistema de degoteig controlat, i a les zones enjardinades, on la gespa s’ha substituït per una capa d’escorça, que reté la humitat, i per plantes autòctones, que necessiten menys aigua. D’altra banda, l’hort es fertilitza amb un compost preparat amb restes de matèria orgànica del corral de les gallines, i així s’evita l’ús d’adobs químics. La conscienciació mediambiental arriba a tots i cadascun dels racons del monestir cistercenc: els trenta-cinc monjos que actualment hi habiten consumeixen productes propis, de quilòmetre zero, i quan n’han de comprar d’envasats –iogurts, melmelades, conserves…– opten per recipients de mida industrial per tal de generar menys deixalles de plàstic o de paper. I una dada més: ells mateixos elaboren el sabó de mans i el de rentar els plats –amb pell de taronja, vinagre, sal i aigua–, així com la pasta de dents, a base d’herbes medicinals. “Aprofitem les coses bones que ens dóna la natura, sense fer-la malbé, i sempre tenint en compte que els recursos no són inesgotables”, afirma convençut el pare Lluc. Al monestir de Poblet, fe, ciència i eficiència van agafats de la mà.