«Els gitanos sempre hem estat molt ben tractats per la gent de l’Hospital de Santa Tecla»

Entrevista als repreentants de la comunitat gitana de Tarragona Paquito Fillmeu i «El Pichón»

Per . Actualitzat el

En Francesc Ferreres, president de les Comunitats Gitanes de Tarragona i vicepresident d’Economia i Habitatge de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, ens demana que li diguem Paquito Fillmeu, tal com el coneix gairebé tothom a la Part Alta, on històricament la comunitat gitana de Tarragona ha estat instal·lada. Amb ell i amb l’Enric Domingo Ximenis, més conegut com “el Pichón”, parlem de la relació que el poble gitano tarragoní ha tingut des de sempre amb l’Hospital de Santa Tecla.

Paquito, vostè va néixer a Tarragona?
Paquito: No, jo vaig néixer a Barcelona a l’any 1963, però la família de part de mare, els meus avis i els meus besavis, són tots de Tarragona. Jo baixo aquí amb 6 anys, per tant, sense desmerèixer Barcelona ni molt menys, jo em sento tarragoní fins a la medul·la.

Quin record teniu de l’hospital de Santa Tecla de quan ereu petits?
Paquito: Recordo quan em portaven a vacunar o quan et portaven aquí quan queies i et posaven algun punt… Els records d’un hospital quan ets petit sempre impliquen una mica de temor. També recordo la comunicació que tenien amb els meus familiars i els pares. Eren gent molt coneguda aquí i la relació amb el meu pare amb aquest metge o amb aquesta doctora que ens estava atenent era de tu a tu, semblaven part de la família. Hi havia una comunicació que jo de vegades em quedava sorprès perquè era molt familiar.

Ens podria explicar alguna anècdota d’aquella època?
Paquito: Sí, un dia estàvem jugant al carrer i em vaig tallar amb un got de iogurt. Recordo que vaig venir aquí plorant, era molt jovenet, un crio, i pensava que em tallarien el dit! Em feia molt de respecte. La meva mare estava molt nerviosa perquè m’estava dessagnant i la persona que em va donar més calma va ser la noia que em va atendre. De la manera que em va parlar aquella dona semblava que m’estigués fent classes al col·legi. Va fer que deixés de plorar i que veiés que allò era un intervenció i que no passava res. Fent una puntxadeta i una altra puntxadeta em va calmar tant que quan me’n vaig adonar em va dir que portava 3 o 4 punts i no sabia ni què eren els punts!

Des de llavors fins avui, diria que ha canviat molt l’hospital?
Paquito: Home, l’hospital de Santa Tecla ha canviat moltíssim…
El Pichón: Abans era un hospital de pobres, ara es veu molta higiene.

Vostè és president de les Comunitats Gitanes de Tarragona, què el va portar a ser-ho?
Paquito: Sí, això es va constituir l’any 1992 per un parents meus que volien fer alguna cosa més per la visualització del poble gitano de la Part Alta, amb altres activitats en el tema de l’ensenyament, de la formació, etc. Això va ser el que em va animar a participar. Aquest mateixos parents em van dir «ens agradaria que fossis tu el president, Paquito» i jo, encantat de la vida de poder ser-ho juntament amb ells, perquè les coses es fan en col·lectius i amb gent. Ja fa bastants anys i és una cosa que m’agrada molt perquè no és ser president d’una associació, sinó part del meu poble.

Tradicionalment la comunitat gitana sempre ha estat molt vinculada a l’hospital.
Paquito: Sí, està molt vinculada a l’hospital, perquè s’ha sentit identificada per proximitat i per l’atenció que ha rebut. Tots els gitanos de la Part Alta veníem aquí com el punt de salvació quan algú es trobava malament. A Santa Tecla ens sentíem molt ben acollits.
El Pichón: Sí, totes les dones han vingut a parir aquí.
Paquito: Encara que sigui un hospital i no vulguis entrar-hi mai perquè, és clar, no véns aquí a passar el dia ni a fer el tallat, sentíem més nostra Santa Tecla que altres entitats.

Quina relació té la comunitat gitana amb l’hospital actualment?
Paquito: És molt bona, amb molt bon feeling, tant per la part professional com per la part del poble gitano. Primer que res amb els professionals, perquè, malgrat els moments difícils, la gent se sent molt acollida aquí. Ho dic amb coneixement de causa perquè aquí hem tingut familiars molt directes no fa pas gaire i el tracte ha sigut excel·lent, grandíssims rofessionals i com a persones humanes en l’atenció al malalt, excel·lent
El Pichón: Sí, recordo que vam portar un familiar i ens van dir que tenia una perforació, que estava plena de pus i el donaven per mort. En sec va vindre un doctor, no sé què li va fer però de la nit al dia es va recuperar i fins i tot tenia fam!
Paquito: A més a més, aquí tenim un director que és una persona molt propera que coneix molt bé el poble gitano, ja que s’ha criat amb els gitanos, coneix molt bé les nostres arrelsi hi tenim una vinculació important i de molta proximitat.

Com es viu la sanitat dins de la comunitat gitana avui en dia?
Paquito: Avui han canviat molt les coses amb el tema de les comunitats gitanes. Una part de l’associació fa feines amb la comunitat i amb els departaments sanitaris com projectes des de la mateixa associació i la federació de salut on la gent està molt més assabentaa de les coses que avui s’han de fer com, per exemple, en el cas de les dones. Tenim persones dirigents i mediadores, dones que estan al capdavant d’on fan aquestes comunicacions de control i de convivència perquè la gent sàpiga que avui hi ha moltes coses que no poden passar de llarg com els controls sanitaris en mamografies i ginecologia en general.
El Pichón: Jo mateix em vaig fer unes proves que no m’havien fet mai i em van convèncer per operar-me. Al final va sortir tot bé i vaig sortir parlant igual que quan havia entrat.

Com veu el futur de l’hospital?
Paquito: Jo no sé si sóc la persona adequada per parlar de l’hospital però aquest és un hospital molt reconegut que està aquí des de 1171 i ara està celebrant el 550è aniversari des que es va constituir la Fundació de l’Hospital. Això vol dir que té una llarga trajectòria i tenim la confiança que això cada vegada anirà a més. Tenim dirigents aquí que s’estimen molt la sanitat, gent molt treballadora, i segur que aquest nivell el posaran on l’han de posar.

Com creu que serà la relació del poble gità en el futur?
Paquito: Espero poder col·laborar des de la comunitat gitana amb la direcció perquè això vagi a més. La comunitat gitana està disposada a treballar en tots els àmbits amb aquest gran director que tenim perquè és el primer que s’ha vingut a oferir a nosaltres i això és importantíssim. Ja vam tenir una reunió amb ell per veure què podíem fer pel poble gitano.

I com ho viu la comunitat?
Paquito: Quan ho vaig comunicar a una de les juntes que vam tindre, les nostres persones grans, a qui demanem consell, van quedar encisats, se sentien estimats. Quan tens aquesta vinculació, és un descans profund per a les persones. Són uns professionals de qui saps que rebràs el tracte que et mereixes, el tracte personal de l’Hospital de Santa Tecla.